Tanco el balcó

Tanco el balcó i la solitud torna ha envair l’espai sonen les “variacions” i la melangia es fa present , voldria estar en un altre lloc, no se on ben, be, llocs del passat però no de la mateixa manera com hi vaig ser, ho potser si, escriure em fa viure un altre dimensió... em venen al cap els versos de Neruda “puedo escribir los versos mas tristes esta noche...

Hi haurà estels a la nit però no m’emociona , tot es recança, i un volgué superar, superar que? Ja sona l’ultima variació que també es la primera... la tarda s’escola.... i sento com el Glen canta... fi, puc premé el botó i semblarà que no ha passat res però ja res serà igual, torna ha començar i es un cicle nou, portarà altres sensacions potser avui no somniaré... estripo el programa ja es passat ... tot es passat inclòs el futur immediat...