Diumenge, Març 23, 2008
Setmana Santa
Hola Bloc,
aiblocmeuesperoquehagisrigutunamiqueta.
Josep Maria, tots feiem mes o menys el mateix, el que m'agradava mes eren les empanades. =;)
Hola Lidia, deu ni do 33 credos !!!
Una abraçada,
anècdotes
jo vaig anar a la processó entre els 3 o 4 anys i l'adolescència. divendres a la tarda anavem a veure com recollien els passos, caminant sobre l'arena. després anavem a casa, berenavem empanadilles d'espinacs de la Rion Tomas, boníssimes! i després cap a la processó. L'anècdota que comentes també me la van explicar :-)
Setmana Santa
Hola Jaka,
m'agrada això que expliques, tots tenim records d'aquelles setmanes Santes, a mi em feien resar 33 credos, que no se com es diu en català, 33 com els anys de Crist. 33 al Crist de Lepanto de la Catedral, em sembla que era el divendres sant.
No se com podia, de segur que em descomptava, o que ho feia veure, a casa no eren gens religiosos, ni de res de tot això , ara això si que els 33 credos de Setmana Santa no faltessin mai. La meva mare que te 85 anys sense dir-nos-ho encara ho fa.
Tradicions.
Fins aviat.
Veig que hem passat del cap als peus. Bonica fotografia
Celebro que t'hagi agrada't Arare i que t'hagi fet riure una miqueta.
Petonets,
Hola cosinet, que bones que eren aquelles orelletes... ara m'he en cruspiria un parell.
Petonets,
=;)
Moltes gràcies per la teva visita Yur, celebro que el post t’hagi agrada’t i que l’anècdota t’hagi fet riure, es del tot verídica.
Petonets,
=;)
oichs, jaka, quin tip de riure! pobre gat, i pobra senyora! i és que m'imagino els de les creus, caatcric-catacroc, quin merdeeeeeeeeeeer! aquesta anècdota és boníssima!
Una abraçada riallera.
Setmana Santa
De tot el que descrius, d'algunes coses en tinc referències, doncs com que compartíem la família... Ara, de les orelletes que preparava ma tieta, és a dir, la teva mareta, en guardo un dolç i fidel record. Bones vacances de Pàsqua.
Jo sí!
Segur que el teu bloc ha rigut! Jo sí que ho he fet: m'ha encantat el post d'avui. M'ha fet molta gràcia! Sempre he volgut sentir la vida de Tgn de fa anys... Tú m'ho permets!!
Una abraçada,
Yur