Avui pensava que quan era petita anàvem a “matar els jueus” a la Catedral... he,he, t’imagines que passaria ara si es fes aquesta cerimònia ? era diver pogué armar aquella escandalera amb el carrau en un lloc que habitualment no podies ni parlar. També com la sorra de la platja pujava a la Ciutat a fi de absorbir la cera dels ciris, quan caminaves es sentia el crec, crec, semblava que teníem un boci d’estiu als peus, i les orelletes, les empanades i els "cuentus" que feia la Mareta , i la Marta, i les converses que sentia: “Per poc li cau el Sant Crist,, ara passen els aspirants de la Sang, els armats ja van a buscar el Sant Crist a la Rambla, les agonies, la Pietat, ja s’acaba"... demà dissabte de Glòria!!! Pensant la mona, i algun any cap al Llorito a menjar-se-la.

Explicaven el trasbals que hi va haver un any que quan els penitents amb les creus baixaven per el carrer Compte de Rius , un gat es va infiltrar pel mig de la processó i un poca-solta no se li acut res mes que espantar-lo amb el ciri, el gat va fer un bot i va anar a parar a la falda d’una dona que estava a la vorera i va fer un xiscle,(la dona, no el gat) llavors els que portaven les creus volien veure que passava i al girar-se xocaven les creus lo que produïa un soroll sec i continuat com de metralleta, llavors un sector de públic que només sentien el soroll van començar a cridar: Els maquis, els maquis !!! feia pocs anys que havia acabat la guerra i de quan en quan en baixaven de les muntanyes. Jo ho recordo molt vagament, era molt petita i tinc un flaix de que en van agafar d’una revolada i em vam portar a dins de la botiga dels Avis que estava al carrer Sant Agustí i es que l’esglai que es va produir va ser de efecte dominó...