Ja fa uns quants dies que vaig acabar de llegir “La història del senyor Sommer” (recordem que va ser un regal de la Lídia) i doncs sí, es un llibre encantador, que fa somriure i que te moments bastant còmics, com la classe de piano amb la Senyoreta Funkel...

Com acaba el pobre Senyor Sommer potser es una mica trist però penso que si mes no ell continua caminant que es veu que es la seva fita. Un llibre extraordinari, jo diria que traspua bellesa i una gran sensibilitat.