Dimarts, Abril 24, 2007
Viatges per l’scriptorium
Una vegada mes he quedat fascinada per la història que el Paul Auster m’ha explicat en aquesta novel•la, des del començament he estat pendent del seu final... final? El final es potser quan he tancat el llibre doncs ja no hi havia res mes per llegir, he arribat fins l’ultima lletra però la història continua per sempre. Magistral la forma d’explicar un simple gest, una petita expressió, un pensament fugaç.
Per un moment vaig pensar que el senyor Blank tenia alguna cosa a veure amb un altre personatge del Auster que es queda tancat en una habitació, però no, hauré d’esperar si un dia decideix continuar aquella història... estic molt intrigada per el que li hagi pogut passar.
Llegint la contraportada, penso que tots ens despertem molt sovint en habitacions desconegudes, desorientats, sense comprendre res de res, també tenim fotografies que mirem i papers per llegir que llegim, i suaument anem avant i enrere i repetim, i també com el senyor Blank som víctimes o herois de la ment que ens ha creat.
Me gusta mucho tu reflexión, saludos
No he llegit encara l'Aiuster però realment crec què m'hi hauré de posar, doncs pinta molt bé... uan abraçada.
Mira, gràcies a tu, el Paul Aster ja ha venut os llibres més. A veure si t'ho agraeis un día. Les habitacions desconegudes acaben per ser-nos familiars. No passa res.
Jaka, molts dies penso en tu. Mirar els meus geranis, preciosos, i oblidar-ne l'origen és impossible. Però el dilluns, Sant Jordi, vaig pensar en tu de forma especial. Em van regalar el primer llibre l'A la Recerca del Temps Perdut. Espero que em fascini la seva lectura, com a tu i com a qui me'l va regalar.
Un petó i aquests ànims ben amunt!
Hola Jaka, doncs sí, la ment ens regala moments de glòria però també algun ensurt.
Petons!
M'has convençut i ja el tinc afegit a la meva llista d'espera per llegir...
¿Com estem? Molts ànims i molta llum.
Estimada Jaka, viatjar per la vida es difícil, hi ha moments durs, pero sempre ens queda aquell raconet, on ens recordem dels bons moments que ens ajudan a tirar endavant. Bueno prou, sols venia a dir-te que he trobat al Sr. Summer, i que demà mateix surt caminant cap a la teva vall. Petons de tot cor.
