Dissabte, Febrer 24, 2007
Un poema per una tarda de dissabte...
O per qualsevol moment.
No sabia com dir-t’ho, i per això et llegia
els versos d’un mestre del verb d’un nom
que se m’escapa:
“Els mots, en veritat,
no són sols per entendre’ns, pel que signifiquen,
sinó per descobrir el que, transparents, oculten”
No sabia com explicar-me, i potser no calia,
quan en mirar-te als ulls vaig veure aquella gota
d’humitat que queia i que et badava el rostre.
El jardí de l'edèn
(vint-i-quatre pomes d’amor)
Ramon Aladern
Ramon, jo et vaig llegint i et recordo molt, però mooooooooooolt ¡!!
Això que m’expliques que el dissabte vas passar per davant de casa meva penso que vaig notar la teva presencia i em va venir la inspiració d’anar a la tauleta de nit agafar el llibre dels teus poemes i posar-ne un al Bloc, probablement en aquells moments tu deies: Mira, aquí viu la Jaka ¡!! Gràcies per el teu record ¡!!!
=:)
Manel, ja veus que el Ramon ara es molt feliç, i ho celebrem tots, jo vaig tenir el goig de conèixer-lo personalment… va ser un mati de dilluns que va donar un bon començament a la setmana, tinc alguns dels seus poemes i de tan en tan els llegeixo.
=:)
Prengui la decisió que prngui, el Ramon, ja ens ha regalat prou talent, prou afecte, tendresa, no se què més dir. Ara, quan he llegit la llista de noms que hi ha en el seu darrer post de comiat he pensat que tots plegats fem part d'una història. Petita si voleu. I aquesta història dels bloguers no s'ecriuriria sencera sense gent com el Ramon. Ens llegiem sovint quan jo encara estava al blocat. De fet, encara estic a la seva llista d'enllaços, amb l'adreça antiga, el bloc del manel. Després, amb els canvis de blog, el vaig perdre de vista fins ara. M'agradaria que tornés. Però és feliç, diu, potser ja n'hi ha prou.
Jaka, les teves sorpreses m'emocionen, de veritat. I també saps que jo també us recordo molt i que en algun moment em sap greu haver-us abandonat. Però ara no puc ni vull tornar, he nascut a una nova vida i la vull viure plenament.
P.D. El dissabte per la tarda vam baixar al teu poble. Vam deixar el cotxe a la plaça de la Font i ens arribàrem a la rambla per passejar, gaudir del balcó i el mar i després prendre un cafè. En passar per la plaça Verdaguer, vaig dir-li: "Mira, aquí viu la Jaka!" ... et vàrem recordar contents.
Júlia, per sort tenim els seus blocs on podem anar rellegint.
=:)
Pere, jo el trobo a faltar molt, ens ho passàvem tan be amb els seus poemes, les seves receptes, les excursions... en fi ens ha deixat moltes coses i crec que qualsevol dia tornarà.
=:)
Ja és això. Trobo a faltar en Ramon, líric i combatiu, assenyat i arrauxat, tendre i terrible.
(entre el dissabte i el diumenge)
