Dimecres, Febrer 07, 2007
Stefan Zweig
Bloc,
Mai es veu que ni per un moment la gent en general pensaven que pogués passar el que va esdevenir... seguretat? Hi ha res segur? Tractats? Diplomàcia ? Compromisos polítics ?
Mentre, escolto els lieders de Schubert, així tot esdevé en un ambient molt Vienès
Bona nit veí !!! Veig que coneixes molt al Stefan. De “24 horas en la vida de una mujer” han fet la peli fa pocs anys i em sembla que “Carta de una desconeguda “ també,... ?
;)
Zweig té novel.les curtes memorables: "24 hores en al vida d'una dona", "Novel.la d'escacs", "L'amor d'Erika Ewald" o "Carta de una desconeguda" (la que més m'ha agradat). És un mestre de la sobrietat en la narració i en el tractament de l'angoixa de la solitud de les persones.
Jaume, jo també em llegiré alguna biografia d’aquestes, però perquè amb el to Sr. Burns? Je,je ;)
Júlia, es veritat que no es pot preveure el que passarà, el que passa que de vegades s’adoba el camí perquè passi.
:)
quin problema... ara no només no puc entrar en una llibreria (per allò d'entrar a buscar un llibre i sortir-ne amb cinc) sinó que ara, a més a més, pregunto per un llibre i me'n surten cinc al teu bloc!
Haurem de llegir este home... he vist que també ha fet la biografia de l'Erasme...
— Perfecte... [llegiu-ho amb el to del Sr. Burns]
Arare, la biblioteca es una gran solució o sigui que no tens excusa. Si has llegit el comentari del Esteve (que es bibliotecari) hauràs vist que recomana de Zweig sobre tot les biografies que ha escrit de grans personatges com es ara, “Fuché” o “Maria Antonieta”.
Plou al teu mar ?
;)
Esteve, moltes gràcies pel teu comentari que considero de molt valor ja que ve de un expert. Crec que hauré de llegir alguna d’aquestes biografies sobre tot la de “Fouché” i mes si tu la recomanes.
Fins aviat
:)
Benvolgut Artur, quina sort pogué gaudir recentment d’un cap de setmana llarg a Viena, jo ja fa bastants anys que vaig passar per allí i la veritat es que guardo un record inoblidable, la cultura allí es respira i també la civilització.
En quan als comentaris que fas del “Mon d’ahir” els trobo encertats, ara només recordar que tot el que trobem immòbil i “mongigato fals” que l’acció del llibre està centrada a finals-principis dels segles dinou-vint.
Moltes gràcies per la teva visita, avui escolta a Schubert i si potser acompanyat d’un bon tros de “Sacher”.
;)
Crec que ningú no podia preveure la gran desgràcia de la Guerra, amb tots els seus afegits, com ara els camps de concentració. El futur sempre és imprevisible, mai no se sap què pot passar, la tragèdia més absurda i estranya pot sortir-nos al pas i mai no estem vacunats contra la barbàrie. El món d'abans de la guerra mundial (la segona) com també el món d'abans de la revolució francesa era d'un optimisme lligat a determinades idees de progrés il·lustrades. Sovint es viu alegrement a tocar del caos, una mica seria equivalent, a nivell més nostre, el primer ambient republicà. De vegades penso que potser estem ara vivint també una mica així, avui. De tota manera, preveure el que pot passar no fa que s'eviti, ni molt menys. Sobre Zweig, ja està tot dit, crec que va acabar per suicidar-se, ell també era un home una mica turmentat, però les circumstàncies hi van fer molt.
oichsssssssssssssssssssssss! l'altre dia, quan vaig anar a comprar els Assaigs de Montaigne et juro que el vaig tenir a les mans! (però nena, són caríssims, els llibres) i vaig deixar-lo, acontentant-me només amb el primer. Zweig haurà d'esperar o serà tret de la biblioteca.
Petonets sense sol.
Zweig
Trobo que Stefan Zweig és un molt bon biograf. Les novel·les i les narracions són més previsibles i , potser, han envellit una mica. Però el "dring" que sap donar a l'explicació de la vida d'algú és, crec, insuperable. Per a mi les millors biografies: les de Fouché, Balzac, Erasme i Dostoievski.
Em sorpren, i em preocupa un pèl, que els nazis consideressin "Fouché" una gran obra. Però Zweig tampoc no se'n sabia avenir.
un món estàtic
Fa quinze dies que vaig estar un cap de setmana llarg a Viena. Neu, Mozart i Strauss, el bistec vienès i les fantàstiques salsitxes que només ells saben fer. En fi, Viena és una ciutat tranquil.la, per passejar i respirar la grandiositat i alhora l'equilibri de l'imperi austro-húngar.
Recordo de "El Món d'Ahir" que el concepte seguretat fins i tot abastava l'economia. Res canviava, tot estava previst: un determinisme absolut. Em va sorprendre també que aquella societat tan "equilibrada" arribés a nivells tan alts d'hipocresia: la sexualitat reprimida mitjançant una ancestral "mojigateria genètica" contrastava amb uns nivells de prostitució que potser no s'allunyarien gaire dels actuals en algunes ciutats.
Doncs sí Tondo, on es la seguretat? No ni ha cap per mes regles que es vulguin posar, en un moment donat tot es giravolta i la vida de milers de persones canvia i no per be per cert.
:(
Eps, Jaume!!!
Doncs sí que el recomano, ara sobretot diuen que els que son molt bons d’ell son les biografies com es ara la de Maria Antonieta i la de Fouché, que penso llegir quan pugui.
;)
Seguretat... relativa: Penso en les víctimes ianquis de l'huracà katrina, o de les torres bessones... Seguretat?
Però sobretot penso en les oblidades víctimes de Txetxènia, que per no sortir no surten ni a la premsa mentre són massacrades, pesno en tantes i tantes acions, tants pobles que papteixen i no disposen de la sagrada seguretat teòrica -que no pràctica. dels Europeus. I per a mostra. Bòsnia.
no he llegit el llibre del zweig, però fa bona pinta... me'l recomanes??
