Dimarts, Gener 30, 2007
Educats en el silenci...
Bloc,
He començat ha llegir “El mundo de ayer” del Stefan Zweig, crec que serà una bona lectura, només d’entrada ja m’ha captivat aquest poema de Goethe...
Educados en el silencio, la tranquilidad y la austeridad,
de repente se nos arroja al mundo;
cien mil olas nos envuelven,
todo nos seduce, muchas cosas nos atraen,
otras muchas nos enojan, y de hora en hora
titubea un ligero sentimiento de inquietud;
sentimos y lo que sentimos
lo enjuaga la abigarrada confusión del mundo.
Ei, Artur !!! Benvingut al meu bloc!!!
Home, la persona que tel va recomanar te un bon criteri literari a banda del seu títol nobiliari de Duquessa... per cert no hi havia també un Marqués per allí el “Parlem”?
Una abraçada, :DD
Zweig
Jo també vaig descobrir aquest autor fa molt poc temps. Va ser una recomanació d'una bona amiga, aristòcrata inefable del Parlem. Zweig és un escriptor impressionant i darrerament veig que molta gent (dins del que podem dir molta en l'aspecte lector) té en Zweig un món literari per conèixer.
Sí, t'he descobert, però fent trampes. Gràcies per aturar-te a escoltar la cançó del meu post.
Hola Pleis, moltes gràcies pel teu comentari !!!
Ja veig que el Stefan t’ha deixat bon record, per ara a mi també m’agrada molt, sobre tot per les descripcions tan acurades que fa.
;)
Bona tarda trapezista !!!
Així que ja m’has descobert eh? Ens veurem !!! Mentre et llegiré.
;)
D'ell només he llegit els Ulls del germà etern. Una història encisadora, d'aquelles que et fan pensar i t'omplen els ulls de llàgrimes d'emoció. L'Oriol Broggi en va dirigir una adaptació teatral deliciosa. Hi sortia el Bruno Oro, quan encara no el coneixia ningú. Una gran experiència.
Segur que gaudiràs de la lectura
Hola, Jaka. Gràcies per visitar el meu blog. I per enllaçar-me!! Ara ja sé qui ets ;)
JO tampoc, no creguis, el que si he llegit d'ell són moltes biografies (Fouché, maria Estuardo, Balzac), ja que les escriu d'una forma apassionada, implicant-se molt en el personatge, ara, amb la peli, han tornat a editar la de Maria Antonieta. Aquests autors que van patir la Segona Guerra Mundia són molt importants, durant els cinquanta es llegien força però després van quedar una mica ofegats pels autors dels seixanta i setanta.
Arare,
Que has de ser gran tu !!! Si de cas ets gran, gran però no d’anys sinó com a persona.
Si ens veurem a casa de les esbojarrades germanes Gotoshit ¡!! A mi em fan una mica de yuyu
;)
Bona nit Júlia !!!
Jo no es que hagi llegit massa d’aquest escriptor l’únic que recordava era “Veiticuatro horas en la vida de una mujer” però molt vagament.
Per ara el llibre m’agrada, escriu d’una manera molt pausada i aclaridora.
:)
Cada cop em fa més basarda l'abigarrada confusió del món... és que em faig gran o que ja en sóc? (em fa l'efecte que deu ser això segon)
Gaudeix de la lectura, companya!
Ens veiem a ca les germanes aquelles boges tan simpàtiques!
És una gran sort que s'estigui recuperant aquest autor que va estar uns quants anys gairebé oblidat.
