Estic a punt, a punt d’acabar el llibre del Emili Rosales “La ciutat invisible”, entre els personatges reals i els de ficció explica una història força interessant que ha de culminar suposo amb la trobada final del quadre de Giovanni Battista Tiepolo, em sembla que si que el troben ja que he espiat una miqueta les últimes pàgines, però crec que alguns interrogants que planteja al començament no es resolen i que m’han fet estar pendent tota la lectura, com es ara, qui era el Pare del Emili Rosell i perquè la gent gran de Sant Carles no volien parlar mai de la ciutat invisible... en fi potser encara sortirà però no ho crec ja que hauria de ser una cosa molt ràpida i no massa explicada.

Llàstima que el rei Carles III no hagués portat endavant el projecte d’aquesta Ciutat fantàstica que es veu que si que es real que hi va haver la intenció.

En fi, entre Andrea Roselli, Giovanni Battista Tiepolo, Francesco Sabatini, Carles III, Armand Coll, Emili Rosell, la Sofia, la Chloe, i l’Ariadna, estic passant una bona estona.