Dilluns, Desembre 04, 2006
Sense noticies de Gurb
Un llibre molt divertit i que es llegeix en un tres i no res.
Ai, Arare, sort que avui es festa!!!
Ja passaré a fer una mica de tertúlia!!!
:*)
Exactament, jaka, cadascú de nosaltres escriu d'un color diferent.
Buf, que tard que és! acabo de veure una pel·li a la 2 que li fa mil voltes a la que vaig veure ahir (Roma) José Sacristán i Cia.
Bona nit, guapa!
Jo del Mendoza ne llegit uns quants i m’han agradat, aquest del “Gurb” mira, no se que dir-te, si que hi ha moments divertits però com diuen ara “no mata”.
Gràcies per la teva visita Júlia.
:)
Arare, ja mi passo per la tertúlia però no se ben be com funciona aquell bloc... els colors diferents corresponent a persones diferents ?
:)
Propaganda
Us vinc a convidar a "La tertúlia", un blog que no fa gaire que ha començat però que poqueta gent el coneix (em sembla que ben poqueta). I com que si no en fem propaganda els mateixos tertulians no ens en sortirem, doncs queda dit!
http://tertuliabloc.blogspot.com
Al mateix temps us recordo l'existència d'un blog una mica calaix de sastre però que està fet amb molt d'amor per la cultura i sobre tot, sobre tot, per la literatura i la música. És en castellà i es diu "Liter a tres".
http://litteratres.blogspot.com
llibre
No sóc gaire 'Mendoziana', però admeto que és un llibre divertit que tenia -no ho sé ara, no tinc alumnes grandets- molt d'èxit amb els nois i noies de tretze-catorze anys.
Quan el meu fill gran (29) feia vuitè de bàsica (ha plogut) els van fer llegir norecordoquè, obligatòriament. El meu fill s'ho estava passant pipa amb "Sin noticias de Gurb" i li va demanar al profe si li deixava canviar el treball que havien de fer sobre el llibre recomanat, per un treball sobre el de Mendoza. El profe devia estar de bones perquè li va dir que si. El resultat va ser el primer i darrer Excel·lent en llengua i literatura de la seva vida d'home de ciències ;)
Bonanit, reina mora!
