Diumenge, Desembre 17, 2006
IUUUUUUUUUPIIIIIIIIIIIII !!!
Katerina que son aquests crits ?
Hola Jaka, estic tan, però tan contenta!!!
I doncs que passa?
Mira, ahir saps el Pere del Saragatona va posar una foto meva en un post al seu bloc...
El Pere ?
Sí, si el Pere aquell que te un dels blocs mes guais de la xarxa.
I tan te un bloc de lo milloret, jo hi passo cada dia
I jo també, si sabessis les coses que he après d’ell...
Però aquí no s’acaba tot,
No ?
Noooo, perquè llavors va i la Júlia la de “La panxa del bou”que també deu ni do quin senyor bloc que te, pues no m’ha dedicat un poema, ?
Si ?
I quin poema quasi que m’ha fet plorar de la emoció
Deu ser molt bonic, perquè la Júlia en sap molt
Jaka vols que tel reciti ?
Vale, sí m’agradaria sentir-lo
Diu així:
Temps era temps hi hagué una vaca cega,
Que topava per boscos i fondals,
En tot moment semblava estar de pega,
Era l’ase dels cops de tots els mals.
Després, en temps de nova rebel•lia
Hi hagué una vaca de la mala llet,
Es defensava com un brau, corria,
I agrejava el seu líquid a pleret.
Vaques d’ahir, diverses i mutables,
No tenien caràcter oportú
Per respondre a temps nous i variables,
Per formar part del segle vint-I-u.
I vet aquí que un dia s’albirava
Al fons d’una pantalla resplendent
Una vaca vermella, roja, blava,
Vestida de parracs o casament.
Una vaca senzilla i bonhomiosa,
Vestida cada dia d’un color,
Amb estampats de flors color de rosa
O amb estels fets de màgica claror.
Una vaca, però, que quan volia,
Sabia ser rebel i intel•lectual,
Anava amb avioneta, conduïa,
Una vaca d’avui, doncs, molt normal.
Visca sempre la vaca Katerina,
Que és una vaca com avui cal ser,
Ni cega ni enutjada amb la veïna,
que sap anar pel camp... i pel carrer.
Que et sembla ?
Preciós Katerina, ja podràs dormir aquesta nit ?
Et veig molt esvalotada
Espero que si, una mica cansada si que estic i encara vull publicar un post al meu bloc.
Doncs vinga a la feina !!!
Bona nit jaka
Bona nit katerina
