Dissabte, Setembre 02, 2006
Petita biografia d’un farmacèutic
Francesc Casas i Giménez, nasqué l’any 1861 a la típica i tarragonina plaça de l’Oli. Era fill de Francesc Casas i Ferré i de Carme Giménez Donato.
Es va casar l’any 1894 amb Maria Anna Romaní de Fanés, de Tarragona, a la parròquia de Sant Francesc.
Fou nomenat secretari permanent de la nostra Congregació de la Sang, on va ordenar l’arxiu de la mateixa, el qual estava en complet i total desordre.
Francesc Casas i Giménez, secretari permanent de La Sang, va morir a Tarragona, després d’una llarga i penosa malaltia, el 20 de setembre de l’any 1915.
Júlia, es veritat el que dius, jo a banda d’aquestes petites notes que he trobat escrites per aquí casa, el meu Pare m’hem explicava moltes de coses ( ell suposo que las sabia pels seus germans grans) que a la farmàcia s’havien discutit/dit tan de política, com de literatura, ect. es mes molta d’aquesta gent també escrivia, composaven música...
També anècdotes, com es ara de que els hi portessin una recepta d’un metge on receptava “llet condensada”. :)
Els dubtes que tenia per exemple Pin i Soler a l’hora de que s’estrenes una obra d’ell, tinc llibres signats per ell amb aquella tinta violeta i unes dedicatòries on es veu que eren molt amics, ja que li dona records pels seus Pares, de vegades quan els tinc a les mans em sembla impossible que ja tinguin mes de cent anys. Es bonic investigar/recordar temps molt passats.
Gràcies per la teva visita, els teus comentaris els agraeixo molt ja que enriqueixes els meus posts.
Els farmacèutics van ser, a molts llocs, un pal de paller de la cultura local, eren institucions com la del mestre i el capellà i les rebotigues plenes de pots uns llocs on s'hi feia molta barrila i tertúlia. Ara, amb la industrialització dels medicaments, s'ha perdut molta salsa farmacèutica. Per cert, una de les primeres carreres on enviaven les noies la gent benestant, amb la intenció d'assegurar el seu esdevenidor amb una farmàcia. UNa història molt interessant, la d'aquest farmacèutic tarragoní. Quan aquests establiments amb tants anys canvien de nom o d'orientació alguna cosa de nosaltres també s'esvaeix.
Bellaco, ara m’adono que no he contesta la teva pregunta de on es la Plaça del Oli...
Doncs aquesta plaça està per allà dalt, girant a la dreta i desprès a la esquerra , també ni diuen “Plaza del aceite”
Vale?
Ei, Bellaco !!! La gent d’abans anaven mes liqueros que els d’ara i des de luegu que t’empatolles i molt... lo teu no es la geanologia precisament. Abraçades, :)
...aix! quin lio amb això de la família...acabo d'adonar-me'n que aquesta història no té res d'incompatible amb el fet que ta mare fos de l'Espluga. Visca els carquinyolis.
Una pregunta: on és la plaça de l'Oli?
i una altra pregunta: Jaka, però ta mare no era de l'Espluga? ...ho dic per allò de la likeresa...
Tristany, segur que m’agradarà la imatge que posis, gràcies.
Al visitar el teu bloc em va sortir un post i et vaig posar un comentari, desprès vaig veure que era un post, molt post... ?¿?¿ i no entenc res. :)
...
Molt maco el disseny nou. Estic buscant una imatge per poder-te enllaçar ara.
Per cert, he rebut un comentari teu al meu bloc via mail, però no surt en el bloc publicat, no sé perquè... :(
Aviam quina foto et posso....
Sino t´agrada m´avises eh
apali
