Dijous, Març 09, 2006
Presentació del darrer llibre de Olga Xirinacs
Brindis amb xampany ( no m’agrada la paraula cava i per cert a la Olga tampoc) avellanes de la terra, amics, coneguts, escriptors, una vetllada molt agradable i la dedicatòria del llibre:
..., el teu mateix color fa el tapís com una aurora resplendent, Olga Xirinacs
Gràcies Júlia pel teu comentari, tu ho has explicat molt be. Cadascú es molt lliure de fer el que mes convingui i sense anar mes lluny ara penso en els escriptors que fan col•laboracions amb “La Vanguardia” ( la mateixa Olga o el Jordi Tiñena) ho han de fer amb castellà.
Per cert el Senyor de “Meteora” va parlar molt be, si que es veuen una editorial molt rigorosa.
Ja vaig posar al blog el que em semblava de tot plegat, no sé perquè a determinats escriptors i a determinats cantants se'ls demana més que a d'altres. En tot cas, Monzó i d'altres fan periodisme en castellà i ningú no els menysté per això, el mateix fan molts actors i això feien Pla i molts més. En fi, no crec que ningú sigui més 'pur' que ningú, depèn de les circumstàncies, de la sort i fins i tot del carisma. Sé el cas de cantants considerats 'purs' que, fa anys, havien fet proves en castellà i no van reeixir, o de gent molt catalana i progre que fa negocis amb qui convé i quan convé, tot és qüestió de preu, amb comptadíssimes excepcions.
Per cert, m'ha fet il·lusió veure la gent de Meteora a la foto.
No dic el que penso de tota aquesta polèmica, perquè la diria massa grossa. Un país petit, i a sobre ple de nans. Tot plegat fot fàstic.
Ramon, jo no jutjo a la Olga, ella diu que te els seus motius... si vols ampliar informació la Julia en el seu bloc va penjar un post sobre el tema, als comentaris ni ha un precisament de la Olga.
http://la-panxa-del-bou.blocat.com/post/576/53344
Si, el nostre País es petit, per això potser tindríem que pensar algunes maneres de fer-lo mes gran.
desertora
sí, el nostre país és petit. I si a més tenim desertors, tu diràs!...
