Dissabte, Març 04, 2006
Solitud
Si, si, tu ves dient Pere que jo vaig llegint i se el que em dic.
&8-)
En absolut, jaka, només sóc un tastaolletes com molts dels que correm per aquí, però m'agrada que et passis pel meu bloc, com a mi passar-me pel teu.
Sí que t'entenc. I que ho puguem dir durant molts anys.
Pere, ja m’ho penso que deus ser un “erudito” en el tema com en tants altres ( per això segueixo el teu bloc) però jo crec que “mai es massa tard” ( tu ja m’entens oi? )
:-)))))
Gràcies pel teu comentari Tarannà. Com ja he dit el llibre m’agrada’t força i el trobo d’un mèrit extraordinari quan penso en el temps que fa que es va publicar i que encara aguanti.
Ramon, espero doncs que no em senti, però be, ara ja la llegit ja estic al dia !!!
Aladern, Aladern... No li facis cas, jaka. En ramon es refereix al fet que en el meu bloc (i em temo que en algun altre) he parlat força de Solitud. Però ara ja callo... Sí, sí callo.
La Mila, tot un exemple
Totalment d'acord amb què l'obra val la pena. I fins i tot d'acord també amb allò que dius que hi ha algun moment en què es fa una mica "lenta" però vaja, suportable. A mi el que més em va agradar és el tema en ell mateix, bastant característic del modernisme i simbolisme literaris: la individualitat que aconsegueix trobar la Mila en ella mateixa desfent-se de les seves cadenes (el marit, el poble, o fins i tot el medi...), que no la deixen ser lliure ni realitzar-se. Però gràcies a la seva Voluntat i a la figura del pastor, amb un exercici de Vitalisme, se'n allibera, com bé dius, cap a un futur millor.
