Dissabte, Desembre 31, 2005
El cranc Silvestre
Avui dia de cap d'any o de cua he matinat i he anat a comprar le viandes per celebrar aquesta data tant senyalada...
Al Super tot eren cues, la gent neguitosa, somrient, nerviosa, indecisa... be hi havia de tot...damunt del taulell de la parada del peix hi havia una bellugadissa de potes, banyes ect. m'he posat a la cua esperant estoicament a que fos la meva tanda, i allò que mires aquí, mires allà... de cop una bèstia grossa amb unes bones potes i potents mordasses ha fet un bot a saltat de la panera i apa!! s'ha posat a córrer passadís amunt del Super... la peixatera ha fet un xiscle i ha sortit corrents de darrera el taulell empaitant-la, com ha pogut l'agafat i la tornat al seu "lloc", tothom reia i han fet una bona gresca.
Com que la meva tanda no arribava mai he decidit mentre comprar els iogurts... de pinya? natural? i amb això que sento com un crec, crec, miro cap a terra i veig al super-cranc intentant amagar-se sota la nevera, miro cap al taulell del peix i ningú es donava per "enterat"... i he sentit llàstima pel cranc, quin instint de supervivència que tenia el tio!! He pensat_ Ho dic? No ho dic?_ i m'he topat amb dos ullets que em miraven com demanant clemència, he tornat ha sentir com una llàstima cranquera i he pensat que per sopar faria una bona amanida i un remenjol amb marfellones (que con ja sabeu es plàstic pur), he acabat de comprar, he fet una ullada per terra i m'he sentit satisfeta, no hi havia ni rastre del cranc, i li he desitjat una feliç aventura.
Però ara be el mes bo, surto al carrer amb el meu carretó de la compra i no havia caminat ni cent metres quant veig al cranc tot aferrat a una de les rodes del carretó... Vaja!! sort que no portava el codi de barres.. sinó m'hagués posat en un bon lio!!! Que podia fer? Mira, tiro carrer de l'Unió avall, Apodaca, Plaça dels carros, passo el pas a nivell i m'arribo fins L'escala Reial he baixat dos graons i el cranc Silvestre (que així l'ai bategat) m'ha mirat una vegada amb els seus ullets mariners i fent un dels seus celebres salts s'ha submergit al aigua... Tot al seu lloc!!! M'he sentit feliç... però ara estic preocupada, Tenen ulls els enciams? Ai!!
Bony any!!!!
Remenjol
He trobat el teu bloc al google buscant informació sobre el remenjol. Sempre que puc en faig per sopar: com recordareu, cap de peix, cos de conill.
No ho dubtis...
els enciams et miren, pobrets...
Per cert... M´ha encantat el relat!
Impuls
Veig que et impulsiva, perquè la veritat a mi m'hagués fet, primer, una por horrorosa agafar el cranc i, segon, tenir remordiments sobre què fer amb tots aquells que es quedaven a la botiga.
En qualsevol cas, com diu el comentari anterior, la història es bonica.
Bon any i m'agrada el teu bloc, endavant!
Remordiment de menjar enciam?
després d'haver fet un atemptat ecològic...!
que no saps que les bestioles "d'importació" no es poden alliberar a la natura així com així?? (sort que només és un conte de Nadal. Ben bonic)
