Dissabte, Desembre 31, 2005

Bailecito

Mira, ara abans d’acabar l’any tinc ganes de marcar-me un “Bailecito” !!!



Dissabte, Desembre 31, 2005

El cranc Silvestre

Avui dia de cap d'any o de cua he matinat i he anat a comprar le viandes per celebrar aquesta data tant senyalada...

Al Super tot eren cues, la gent neguitosa, somrient, nerviosa, indecisa... be hi havia de tot...damunt del taulell de la parada del peix hi havia una bellugadissa de potes, banyes ect. m'he posat a la cua esperant estoicament a que fos la meva tanda, i allò que mires aquí, mires allà... de cop una bèstia grossa amb unes bones potes i potents mordasses ha fet un bot a saltat de la panera i apa!! s'ha posat a córrer passadís amunt del Super... la peixatera ha fet un xiscle i ha sortit corrents de darrera el taulell empaitant-la, com ha pogut l'agafat i la tornat al seu "lloc", tothom reia i han fet una bona gresca.

Com que la meva tanda no arribava mai he decidit mentre comprar els iogurts... de pinya? natural? i amb això que sento com un crec, crec, miro cap a terra i veig al super-cranc intentant amagar-se sota la nevera, miro cap al taulell del peix i ningú es donava per "enterat"... i he sentit llàstima pel cranc, quin instint de supervivència que tenia el tio!! He pensat_ Ho dic? No ho dic?_ i m'he topat amb dos ullets que em miraven com demanant clemència, he tornat ha sentir com una llàstima cranquera i he pensat que per sopar faria una bona amanida i un remenjol amb marfellones (que con ja sabeu es plàstic pur), he acabat de comprar, he fet una ullada per terra i m'he sentit satisfeta, no hi havia ni rastre del cranc, i li he desitjat una feliç aventura.

Però ara be el mes bo, surto al carrer amb el meu carretó de la compra i no havia caminat ni cent metres quant veig al cranc tot aferrat a una de les rodes del carretó... Vaja!! sort que no portava el codi de barres.. sinó m'hagués posat en un bon lio!!! Que podia fer? Mira, tiro carrer de l'Unió avall, Apodaca, Plaça dels carros, passo el pas a nivell i m'arribo fins L'escala Reial he baixat dos graons i el cranc Silvestre (que així l'ai bategat) m'ha mirat una vegada amb els seus ullets mariners i fent un dels seus celebres salts s'ha submergit al aigua... Tot al seu lloc!!! M'he sentit feliç... però ara estic preocupada, Tenen ulls els enciams? Ai!!

Bony any!!!!