Del penya-segat estant

Per recórrer el  centre de Copenhaguen només cal tenir ganes de passejar. El melic de la ciutat  és un cabdell de carrers i edificis en una illa, la més gran de Dinamarca, formada per canals. La ciutat, fundada el segle XII per un bisbe, combina espais d'harmonia arquitectònica amb edificis d'acer i vidre com la biblioteca, ampliada amb una mena de trapezi de cristall que anomenen Diamant Negre.

Un recorregut pot començar a Nyhavn, un canal on encara avui en dia hi amarren els velers que arriben a la ciutat. A més, a ambdós costats del canal hi ha uns edificis de colors vius que poc recorden el barri ple de mariners i prostitutes que era el segle XIX quan, en una d’aquestes cases, hi vivia l’escriptor de contes més conegut del país, Hans Christian Andersen.

A molt pocs metres hi ha la plaça Kogens Nytorv amb el teatre Reial, és el punt d’inici per recórrer l’Stroget, un conjunt de cinc carrers plens de botigues de disseny i cases modernistes on val la pena abandonar-se per algun dels seus laterals i trobar nombroses llibreries de vell, cases de brocanters i llocs d’antiguitats.

Tot seguit es pot anar cap a la plaça Radhus, presididia pel sobri edifici vermell de l’ajuntament o seguir cap al, més proper, Palau Christianborg, edifici de granit, seu del Parlament i de les recepcions oficials de la corona, que no residencia dels monarques. Travessant el palau per dins es fa cap al Museu Nacional i pràcticament seguint el mateix carrer s'arriba als jardins i parc d’atraccionsTivoli.  

El Museu Nacional es mereix una visita obligada, menys conegut del que caldria, organitzat d'una manera esplèndida i didàctica, revisa la història danesa de la prehistòria fins els nostres dies, amb una primera planta espectacular que abraça de la prehistòria fins el segle X.  

De tornada es fa cap novament a Nyhavn on a qualsevol de les terrasses dels cafès que la voregen i s’emplenen de gent així que  el sol hi apareix encara que sigui dos minuts, s’hi pot tastar un petit entrepà d’arangada fumada amb una Carlsberg, es clar, cervesa originaria d'aquesta  mateixa ciutat.

Finalment, com qualsevol visitant, turista o viatger s'agafa l’autobús fins els molls de Langelinie on es farà cua per la inevitable i ineludible fotografia amb el símbol de la ciutat, la Sireneta. Una escultura de discreta serenitat, com la ciutat, però que poc o res té a veure amb la del conte original, que amb una passió profunda anhela fugir del no res i no pas amb prínceps de colors.