Del penya-segat estant

Primer foren emperadors, reis, papes, prínceps, prohoms i el que s’anomenava ciutadans honrats, si més no presumptament, els únics que es podien permetre pagar a un Perugino, un Gozzoli, un Van Eyck, un Rafael, un Rembrant, un Velázquez o Goya que immortalitzés la seva figura i si calia la de la seva família, però a darreries del segle  XIX vingué aquell fotògraf rodamón qui els dies de fira, mercat o festa major apareixia amb un trípode sobre el que muntava una caixa miraculosa, on a partir d’una fumarada provocada pel magnesi, plasmava en una cartolina al pagès auster, al botiguer de casa bona, la nissaga empresarila o la família de la burgesia més o menys benestant.

Les fotografies de família acostumaven a situar les dones assentades en una posició central amb una figura robusta i la mirada rigorosa, els caps de casa gairebé sempre drets als extrems amb posat d’aspecte rígid i formal per completar l’escena envoltats del conjunt de la prole familiar. D’aquesta manera es consagrava el retrat de la família acabalada, destinat a transformar-se, amb el pas del temps, en un valuós cartró de color ocre.

Amb el temps els japonesos decidiren popularitzar-ho i poc a poc, hom pogué optar triant entre infinites marques a tenir la pròpia màquina de fotografiar i poder d’aquesta manera immortalitzar instantànies del llinatge en el sentit més extens durant el bateig del nen, les noces d’or dels avis, el casament de la nena poc bans de divorciar-se o la simple ocasió d'una instantània accidental.

Però aquestes fotografies que s’anomenaven de família, ben aviat es canviarien per les de persones que sense ser-ho tenien quelcom en comú, la celebració de la confirmació, la colla fent una costellada, l’equip de futbol o un conjunt de persones que s’ajuntaven de manera més o menys coordinada al crit de vinga, va, la fotografia!.

Fins i tot en el cas que la imatge recordés quelcom que va acabar com el rosari de l’aurora, la fotografia, aquestes fotografies, poden aportar quelcom als qui varen estudiar junts algun anys, formaren una colla d’amics, o participaren en algun acte o festa del comú, la fotografia ha esdevingut, en definitiva el testimoni més preuat per donar identitat a un grup en un moment i poder mostrar aquell jo, vaig ser-hi!

 *Totes les fotografies d'aquest article són de Jaume Guillamat o extretes de la seva col·lecció.