Del penya-segat estant

El mur de l’aspra Babilònia per on circulen els carros son les paraules que utilitza Antipatros de Sidó en el vers on es refereix a la meravella del món antic envoltada d’un alè més llegendari.  

(representació idealitzada dels jardins i el passeig de les Procesons de Babilònia) 

Amb tota seguretat els autors grecs i molta gent actualment segueix pensant que es tractava d’uns jardins literalment sospesos. Probablement el Tractat de les 7 Meravelles, atribuït a Filò de Bizanci parla del Jardí sospès, amb les seves plantes per damunt la terra que creixen sobre l’aire i explica que les arrels dels arbres formen una teulada sobre el terra. Així mateix segueix dient que sota la terra hi ha enormes columnes de pedra que suporten el jardí.

 Segurament que el jardí creat per Nabucodonosor II cap el segle VI aC., era disposat sobre terrasses, envoltades per la muralla, on el rei ordenà plantar-hi tota mena d’arbres fruiters regats per un sofisticat sistema d’aqüeductes.

                    (representació idealitzada dels jardins i les muralles de Babilònia) 

Aquests jardins porten afegit el problema de la seva localització. Segons les fonts gregues eren molt propers al riu Eufrates i formaven part del complex del palau de Babilònia i com hem escrit formats per terrasses esgraonades suportades per columnes, voltes i arcs sobre els que hi creixeria el jardí. Curiosament però les conegudes taules cuneïformes, emprades per nombrosos historiadors del mon babilònic, on es descrivien minuciosament les estances, les sales, els diversos edificis i les muralles, no citen en cap moment els tan suposadament famosos jardins i les excavacions arqueològiques no han pogut situar-los en el plànol al seu lloc. 

(fragment porta d'Ishtar al Pergamonmuseum de Berlin) 

Nabucodonor II, com tots els màxims responsables de les meravelles de que parlem han estat dirigents polèmics, és considerat el gran reconstructor de Babilònia, la Babel bíblica, ha estat considerat el dissenyador dels jardins, el restaurador d’un gran nombre de temples i tradicions però seria també l’implacable conqueridor dels territoris de Síria i Palestina, per la qual cosa l’Antic Testament i més concretament al Llibre de Daniel, no és un personatge de qui es faci gaires elogis.

En tot cas i seguint la tradició si bé Nabucodonosor II fou un militar sanginolent, feu construir els jardins per amor, per evitar que la seva esposa meda Amitis, no sentís enyorança dels paisatges enormement verds de la seva terra. Però com tot a la història, aquesta explicació té també altres versions, doncs Diodor de Sicilia escriu a la seva Biblioteca Històrica que,  l’anomenat jardí sostingut fou construït per un rei Siri posterior per una de les seves concubines en trobar a faltar el turons i els prats de casa seva. Una explicació amb la mateixa base però amb personatges diferents.

En definitiva, als espais on hi havia d’haver el jardins avui en dia hi ha el vuit, poques restes o reproduccions d’alguns originals. Poc podem saber i menys veure dels jardins. Si avui volem conèixer i emocionar-nos davant peces dels inicis de la nostra història cultural cal visitar les sales d’antiguitats orientals al British Museum, al Louvre o al meravellós Pergamon de Berlin.

(fragment de la façana de les Porcessons al Pergamonmuseum) 

I si d’aquí uns anys ens atrevim a viatjar fins Bagdad, cal ser conscients que el seu Museu arqueològic fou saquejat i amb el seu espoli no han robat simplement or, plata i pedres precioses. Robaren quelcom més que la Dama de Waka o la Màscara de Sargon,  molt més que les tauletes d’Ur o de Nínive, molt més que milers de segells babilonis. Ens robaren el valor de la nostra memòria escrita, els primers records de la humanitat, del paradís, del diluvi, dels primers deus, de les primeres oracions i probablement dels primers poemes d’amor. El saqueig del Museu Nacional de Bagdad va permetre que robessin els primers contractes i els primers traços escrits sobre tauletes de fang.

(altra fragment d'Ishtar al Pergamonmuseum de Berlin) 

A Bagdad, als territoris que hi ha entre el Tigris i l'Eufrates, tinguin ara el nom que tinguin, amb jardins o sense, cada fragmentde fang és un fragment d’història, però no pas de la seva història, és la història dels orígens de la nostra civilització.