Del penya-segat estant

Tan bon punt com els nostres rebesavis els micos varen decidir baixar de l’arbre es varen trobar voltats de bèsties per totes bandes. Això resulta bastant exacte tant si seguim la Bíblia com a Darwin. Si optem per la primera opció, foren els mamífers, els rèptils i després l’home, si seguim la segona primer foren els virus i els llangardaixos. En tot cas, sigui com sigui, l’home presumptament sapiens fou el darrer. Així doncs no ha de resultar estrany que la realitat animal hagi impregnat la nostra cultura i sovint el nostre comportament.

(Sant Jordi, escultura de Pere Joan) 

El tema de la lluita de l’home contra un animal tipus la serp o un lleó és una constant en la mitologia universal i ja s’hi dedicaren, Apol·lo o Samsó, tot i que el gran professional fou Heracles qui va haver de matar el lleó de Nemea, el senglar d’Erimant i l’hidra de Lema, també feu fugir els ocells del llac Estímfal i capturà la daina de Cerinea, el bou de Creta, les eugues de Diomedes, els ramats de Gerió i el gos Cèrber.

(Capella de Sant Jordi. Santa Maria de Poblet) 

Entrats però en la mitologia èpica medieval, l’estrella era el drac i es dedicaren a matar-ne Thor, Sigurd, Sigfrid fins que en uns textos manuscrits del segle XIV i XV conservats a la Biblioteca de Catalunya i gràcies a una transcripció Ramon d’Alòs-Moner ens trobem amb la Llegenda Auria on ens diu que, Jordi, un cavaller vingut de la Capadòcia es dedicà a salvar donzelles que havien de ser sacrificades i morir a les urpes d’un drac per poder salvar el seu poble.

Aquest cavaller, acabats els dracs i degudament santificat, esdevingué protector de les hosts catalanes en els bregues de conquesta contra els territoris ocupats pels sarraïns i força afició que li va agafar! doncs el trobem esmentat en les Cròniques de Sant Joan de la Penya, del rei Jaume, de Pere III, de Ramon Muntaner..., i la fama el portà a aparèixer en consuetes Mallorquines, al Curial e Güelfa, a l’Espill de Jaume Roig..., posats doncs, davant d'un personatge de les seves característiques, no ha d’estranyar que el rei Pere “el Gran” incorporés com a divisa la creu llisa de Sant Jordi, que Pere “el Cerimoniós” intentés convertir-lo en patró de Catalunya i la Generalitat, l’any 1436, demanà a les Corts reunides a Montsó que fos declarat el 23 d'abril dia de precepte, és a dir, festiu al principat de Catalunya.

(Jaume I i sant Jordi lluitant a la batalla del Puig de Santa Maria

Taula d'Andreu Marçal de Sax, 1237. Victoria & Albert Museum. Londres)