Del penya-segat estant

He sentit explicar que una vegada hi havia una persona amb força conixement i sentit comú que no sempre feia el que la majoria, però per la seva manera de fer i de pensar s'anava fent cada vegada més popular fins que al seu poble el tenien per un savi.

Aquesta persona anava cada dia a mercat i travessava amb la seva ase un estret. L’ase trotava sense defallir direcció al mercat perquè en arribar-hi, l’esperava un manat de pastanagues com a premi pel seu esforç. Curiosament el savi sempre anava assegut al revés, és a dir, mirant a la gropa de l’animal. 

Això va fer pensar que possiblement tant de coneixement l’havia tornat una mica beneit, però ningú li gosava a dir perquè el respectaven profundament.

Un dia el rei es va assabentar d’aquella manera curiosa de muntar d’un dels seus governats. Es va riure del fet i no li va donar més importància, però la fama es va anar estenent i un altra governant encara més poderós que ell i bona part dels seus consellers, li varen fer veure que darrera d’aquella manera de muntar hi havia una forta actitud de desafiament obert a la dignitat, als bons costums i a les maneres de fer del seu govern.

Tant li van insistir que d’acord amb els suggeriments rebuts, va promulgar una llei que prohibia a tots els habitants del seu país de muntar al revés.

El savi no va fer cas a la nova llei i continuà muntant com ell creia que era més necessari, malgrat contravenir la llei, fins que un dia va ser detingut per un dels sequaços del monarca i el va portar a palau per ser degudament interrogat.

El rei li va preguntar: .-Tu que ets un savi conegut i reputat, per què goses desobeir un mandat que és llei? No entenc la raó de la teva conducta. Explica’t, li va exigir.

El savi va contestar: .-Quan entro a l’Estret és hora de les meves oracions, mentre vaig muntat reso en direcció a l’església del meu poble, estic en un diàleg amb Déu i no importa com vaig muntat.

El rei, intel·ligent i sobradament preparat com la majoria dels governants, li va replicar: .- Així és el teu ase qui va al revés!.

.- No, li va contestar el savi, l’ase també va com més li convé. Va a la recerca de les seves pastanagues, que sap perfectament que són al mercat, és la retribució per fer la feina ben feta, per tant, l’ase també va en la direcció correcta. L'ase i jo tenim punts de vista diferents. Anem al revés, però en el mateix sentit, per tant, l’ase també és força sàvia.

El rei amb una habilitat intel·lectual pròpia dels governants, va agafar aire convençut que ja havia fet caure al vell savi en un atzucac.

.- Llavors aneu malament en el viatge de tornada, per què desfeu el camí de la mateixa manera.

El savi li va explicar: .- En tornar, l’ase té ganes d’arribar a l’estable i reposar de la feina feta durant el dia.

Però el rei li insistí: .- No obstant, tu segueixes muntant l’ase al revés.

.- Torno sempre mirant cap a la gropa de l’animal perquè vigilo la mercaderia que he comprat. D’ella depèn la subsistència de la meva família. Si fos un despreocupat, no pensés en els meus i viatgés mirant endavant, no podria veure si em cau algun farcell o un paquet i tampoc ho sentiria, perquè a l’estret l’eco del vent no em deixa sentir el so de les mercaderies en caure.

Per això majestat, us he de dir que no us he faltat, ni he intentat ofendre-us. Senzillament he defensat el meu punt de vista i el de la meva ase per seguir defensant la supervivència de la meva família.