Del penya-segat estant

Iniciar el camí a la Font del Mas fins el toll de la Dutxa, seguir cap al Clot d’en Goda i la Font del la Teula, parar al toll dels Enamorats i seguir fins el toll dels Paperers era fer un passeig on es fusionava l’èpica i la lírica. Era com participar del mon de la Riba resseguint-lo com un poema relatat on l’aigua, el verd, les pedres, el camí i el roquissar es complementaven un a l’altra. 

 (Les passeres de la font del Mas. Fotografia Jaume Guillamat)

Travessades les passeres de la font del Mas tot el camí anava per l’altra costat de riu fins el toll dels Paperers.  Fer-lo sencer era com llegir un relat que guanya en profunditat i ambició, anar estrictament a un dels indrets citats era més aviat com llegir poesia que et carrega d’agilitat i empenta. De totes maneres el camí donava sobradament per estones on el caminar es feia amb un ritme narratiu accelerat mentre alguns racons semblaven més apropiats per llegir-los amb veu càlida, propera i sincera de narrador.

La pujada fins el trencall de baixada cap al toll de la Dutxa podria requerir d’epigrames curts i constants de Gil de Biedma, Papasseit o Wilde, asseure’s al Clot d’Engoda, reposar en una roca vora el toll dels Enamorats o fer-ho als dels Paperers, requeriria d’un poema llarg probablement T. S. Eliot, Frost, Auden o Bartra. Clar que, fer un camí com aquests pot tenir les restriccions d’un poema líric però seria massa fàcil recórrer a un cert transfuguisme incorporant-hi la prosa.

 (El toll de la Dutxa. Fotografia d'Àngels Molina)

(Clot d'en Goda. Fotografia Àngels Molina)

 

Parar-se al clot d'en Goda, vora la doll d'aigua que surt per l'esquerda de les pedres, seguir la clariana entre roques enormes i alzines exhuberants fins la font de la Teula resseguint el rec, podria requerir segons les circumstàncies i el dia, de l'acompanyament d'un conte cruel d'Isle-Adams, intel·ligent com els de Calders, tendre com alguns de Rodoreda o la barreja de tot i molt com eren els de l'Ofelia Dracs els anys que passejava per aquest camí. Avui, aparells com els mp's i els i-pods permetrien acompanyar les passejades musicalment amb peces de Wagner, Mozart, Verdi o Britten. 

(Toll dels Paperers. Fotografia de Hans Nicolas)

Però on es nota més l’ambició i la finalitat d’un camí, com en un poema, és en el seu significat global que pot ser al·legòric o referencial. Quan s’ha arribat al final del camí és com fer-ho al  fons d’un text, quan ens adonem que l’objecte del relat no és altra que la poesia, l’art, la bellesa o l’amor, tan difícil d’assolir i complicat de mantenir.