ERLEBNIS: El Pou
Tot acaba per tornar a començar i poder retrobar allò que s’ha perdut en el camí. Estimar no és pas fàcil però més difícil és lluitar per quelcom inexistent. Quan te n’adones que la relació s’ha acabat després de tanta lluita fútil, que ja feia temps que havia mort i estaves cegat a tal destí, el desassossec és angoixant, et sents morir, l’ànima es recargola incessant intentant apaivagar el dolor. Un dolor que et va rossegant les entranyes i et fa aflorar un odi del que eres desconeixedor. La maldat, mica en mica, va prenent terreny allí on abans hi havia joia i alegria. Et tornes miserable, rancuniós, trist, malalt, hom et fa nosa, la llum et fa mal i t’amagues. Dia rere dia et vas amagant dins la closca traient les urpes quan algú se t’acosta perquè no et volen ajudar, volen la teva gràcia per llençar-la com un kleenex un cop han acabat. Et consumeixes tot transformant-te en una fera grisa i aterridora fent mal als qui t’estimen. Et deixes endur per la corrent destructora cap un pou sense fons. Però, escolteu-me bé... sempre hi ha una mà disposada a agafar-te ben fort i que suportarà les teves mossegades, sempre.
Un poema d'en Vinyoli
Aquests dies he estat rellegint els meus poetes pel petit muntatge de l'11 de setembre que farem La Tramoia a Vila-seca. Entre altres, ací en teniu un d'en Joan Vinyoli:
Hoste meu dorms a la galeria;
canten ocells però no et desperten:
tu sempre vetlles i veus
la pluja verda, l’alba roja,
la fruita d’or, el falcó reial.
Tu ets el pastor que vaga
solitari, de nit.
M’he desullat de tant mirar-te,
m’has emboirat de solitud.
Ombres, feresa, vent,
són la teva parla.
Volen orelles en sentir-la,
la penya es torna riu.
De genolls he caigut,
flectat segueixo invisibles passos:
no he d’assolir-te mai.
Ressono tot com el buc ple d’abelles.
Bones tardes
Els Cochambre a Vila-seca
3 o 4 cops? Encara no hem pogut determinar quantes ocasions han passat els Cochambre per la Vila i això que hi hem estat en totes. Potser aquest darrer concert ha estat el més fluixet, no pas per ells, sinó per la resposta inicial del públic. Encara que s'han de tenir en compte alguns condicionants que potser no van afavorir a que, d'entrada, el concert endegués amb canya. Però bueno, Benito, Josito i Cia van venir, ens ho van fer passar bé i fins la propera. Estigueu atents al número de setembre d'El Pont de Fusta doncs hi sortirà una entrevista. Ara el que hauríem de portar és l'espectacle sobre el Sabina que fan cada dimecres, des de fa 3 anys, a la Sala Luz de Gas de Barcelona, sembla que tot un èxit.
Per a més info sobre el grup: www.hotelcochambre.com
Bonet
