Bonet

Per endavant ja descarto a Ciudadanos i al Partido Popular. Aquests, abans que el progrés de Catalunya, busquen altres fites com augmentar la posició de força castellana en detriment de tot lo que tufegi català.

També, en aquesta reflexió, em centraré en les forces 'més conegudes' o incipients.

Partint de la base de ser independentista, se'm presenten tres opcions amb possibilitats: ERC, SI I REAGRUPAMENT.

- ERC: Ho sento, us he donat suport molts anys, però el gir independentista l'havíeu d'haver fet abans del segon tripartit. M'heu defraudat i no m'acabo d'empassar que la independència sigui, avui, una prioritat per vosaltres, més enllà de la campanya electoral. Tampoc m'agrada el Puigcercós en el rol de cap de llista. Podria ser un bon segon, o home de partit però no donar la cara, provoca un cert rebuig. El de Los Rios em cau força bé, tot i que potser li falta una miqueta d'agressivitat. Però no és suficient.

- SOLIDARITAT CATALANA i REAGRUPAMENT: Fins fa uns dies pensava que la cosa estaria entre aquests dos, i fent-m'ho a cara i a creu al darrer moment. Però la opció SI s'ha desinflat, no trago el Laporta, potser vaig errat però em ve contínuament al cap la imatge d'un 'Gil catalanitzat' fent oposició populista al Parlament. Amb el Rivera ja en tenim prou. En Carretero sembla més seriós (per la vessant 'mala llet'), tampoc m'inspira massa confiança però potser com a aprtit independentista ara per ara son els qui més em llamen la atenció. Segurament les votaré.

La resta:

- PSC: No. Em sap greu ser tant contundent però no entenc perquè hi ha el Sabaté de cap de llista, sincerament. Crec que han perdut el nord. I de cap de llista els hagués ajudat molt més La Tura, almenys així ho sento. Tampoc he pogut escoltar de viva veu les seves propostes doncs no han respost la nostra invitació a participar en un cicle de conferències a Vila-seca, on si han participat la resta.

- ICV: Quan vaig escoltar la Hortènsia Grau a Vila-seca em vaig preguntar: 'On l'han pescat aquesta? Però té algo que la fa atractiva, la fa propera i algú amb qui pots parlar. L'Herrera em transmet confiança. No m'importaria veure'l de President de la Generalitat.

- CiU: aquesta reflexió és la complicada. Els darrers anys a Vila-seca m'han fet canviar la percepció que tenia de bona part de la gent convergent (negativa, molt negativa). Diverses persones properes n'han estat els artífexs, però vull parlar d'en Josep Poblet. Considero que Catalunya, en aquests moments, necessita algú com ell. Transmet confiança, capacitat de sacrifici i de treball, bon orador (també un defecte doncs s'enrotlla massa!)... Naturalment podríem divergir en diversos assumptes, però té clares les coses i això, avui, és molt important. A hores d'ara és el millor polític de les nostres contrades i, m'atreviria a dir, de més enllà. Se l'acusa de no dir res, de vendre fum, d'amagar el programa perquè no en té... collonades: fa por. Això és el que passa, tota la campanya han intentat, especialment el Sabaté, desprestigiar-lo, fer-lo quedar com un mindundi egòlatra que tan sols mira per ell... No, en Poblet és molt més i podria assegurar que ens ho demostrarà a partir del 29-N. Sobre l'acumulació de càrrecs, tranquils, veint-lo currar, és capaç d'això i molt més.

P.D. Si, és cert. Si no fos perquè deia que votaria independentista, aquestes reflexions condueixen a pensar que votaré en Poblet. El votaria, però no ho faré, aquestes eleccions me les plantejo des de la vessant ideològica i no pas pràctica o útil. Ara bé, si no teniu ideologia definida i busqueu aquell que tingui més taules i més números per treure'ns d'aquest femer, voteu en Poblet, no us defraudarà... com altres han fet.