Bonet

Sento el pessigolleig de la mentida difamatòria atiant el foc gelat que navega perdut per les meves artèries. Paraules de gent empobrida d'esperit que batallen talment com criatures malcriades clamant pel xumet empastifat de mé. Aquells qui van a la desesperada, intentant arrabassar una representació que no els pertoca doncs reneguen del que prediquen. Gent sense noblesa que no dubta pas en intentar destruir tot allò que no pot controlar. N'hi ha pertot però a la meva segona vila lluen un color característic i és una llàstima que bona gent es vegi reduïda a la mínima expressió per la fam i la ira injustificada d'alguns irresponsables. La bellesa de la mentida es veu pertorbada per les paraules dels qui s'erigeixen defensors de la veritat, mestres de la difamació pamfletària...

Ja fa dies, setmanes, que un mal de cap s'ha apoderat del meu cos. Ja fa dies, setmanes, anys, que un mal de cap s'ha fet seva la meva ànima. Com lluitar contra tot allò que et fa mal sense fer mal a qui tens al costat? Perquè l'estimes i no li vols mal però has de carregar tu mateix, jo, tot aquest mal. I no és que tingui complex de Jesucrist, ni la meva sigui una passió comparable. Ni molt menys. El meu patir és MEU, personal i intransferible, no pas, ni en somnis, ha de ser el de tota la humanitat, ni el teu... M'agradaria poder deixar enrera aquest mal i gaudir plenament. Però aquest mal ja està aferrat ben endins la meva ànima, no pas feble, forta com és (i no és pas per fardar) impedeix que acabi consumit, de moment. No sé per quan temps: dies, setmanes, anys? Però sóc conscient, molt conscient, que aquest mal em derrotarà. Però jo l'hauré mantingut a ratlla impedint que faci mal a la gent estimada. Que hi farem, no es pot tenir tot.

Dedicat a tu, L, pels vells temps!

P.D. Els meus 'Erlebnis' son un garbuig de frases, amb sentit o sense, que busquen la complicitat de certs lectors en algun punt en concret del batibull de paraules.