Perdoneu, però per un tema d'espai l'article anterior ha quedat tallat.

Continua en aquesta segona part

 

 (Segueix)


 
Comparteix:
  • Meneame
  • Tafanera
La intenció inicial del creador de la permacultura l'australià Bill Mollison va ser dotar a grups amb escassos mitjans econòmics d'idees i tècniques per al autoabasteciment i la independització dels sistemes de producció industrialitzats.
Prenent com camp d'experimentació petites granges amb arbres, casa, cultius, animals, i estanys, sense sofisticades tecnologies i utilitzant els coneixements sobre la naturalesa, es va desenvolupar un sistema de producció que ha traspassat fronteres fins a convertir-se en un moviment alternatiu, descentralitzat i autárquic que es practica en tots els continents, sota diferents climatologies i condicions socials Per a acostar-nos millor a la definició de permacultura la compararem amb altres dos sistemes de cultiu que s'acosten i es diferencien
L'agricultura ecològica es defineix com un conjunt de tècniques que no utilitza productes químics de síntesis i afavoreix i fomenta la biodiversitat i la salut del sòl i dels éssers que l'habiten.
L'agricultura biodinámica va més enllà utilitzant les tècniques de l'agricultura ecològica d'una forma més subtil i integrada i considerant la interrelació de la terra, les plantes, els animals, els éssers humans i el cosmos
La permacultura és un sistema holistico que es autorregula per la pròpia dinàmica dels sistemes amb la mínima intervenció, on la intel·ligència humana dirigeix i reproduïx un microcosmos on tot funciona per si mateix. S'ajuda a la naturalesa, seguint les seves pautes i ritmes alliberant-nos de la pesada càrrega de la intervenció contínua Els éssers humans hem alterat els sistemes naturals creant un desequilibri al separar les diferents elements per a sobreexplotarlos per separat Aquesta falta d'interacció entre els direntes sistemes productius resta energia La sinergia creada entre els diferents elements de qualsevol sistema tant natural com situacional summa energies. La funció de la permacultura és crear el màxim benefici amb el mínim esforç, del que es beneficien i enriqueixen tots els components del sistema, aquesta mateixa premissa és utilitzat pels actuals sistemes tant socials com de producció industrial, però la diferència bàsica és que en aquests sol es beneficia un element i la resta és sobreexplotado, contaminat o destruït.
Encara que la permacultura té les seves arrels en sistemes de producció agrícoles, forestals i ramaderes pot aplicar-se a tots els aspectes de la vida. Cada element persona o funció complix la seva comesa i alhora afavoreix i complementa a la resta, redundant en el seu propi benefici, formant un cercle tancat on l'energia inherent a qualsevol acció, associació o organisme es reparteix entre els seus diferent selements creant benestar comú Una anècdota que exemplifica la permacultura en les situacions humanes el compte una persona que visita el cel i l'infern i després descriu el que va veure en ambdós. En l'infern havia un banquet on les persones assegudes a la taula intentaven menjar cadascuna del seu plat amb unes culleres de metre i mig, tots estaven ansiosos per menjar però no ho aconseguien i estaven trists i infeliços En el cel havia un banquet on les persones assegudes a la taula menjaven amb culleres de metre i mig donant-se per a mejar uns a uns altres i estaven riallers i feliços
 



 
Comparteix:
  • Meneame
  • Tafanera

El ser humano siempre ha intentado diseñar su entorno, para crear mejores

condiciones de vida para sí y sus símiles. Inspirada por los problemas socioambientales

actuales, la permacultura no hace más que poner de manifiesto esta

característica básica del ser humano, proponiendo explícitamente un proceso

consciente de diseño ecológico.

 (Segueix)


 
Comparteix:
  • Meneame
  • Tafanera

 (Segueix)


 
Comparteix:
  • Meneame
  • Tafanera
La companyia espanyola iUnika, dedicada a la fabricació i distribució de maquinari i programari, comercialitza des d'aquest mes en tot el món un miniordenador portàtil i ecològic per tan sols 130 euros. L'equip, que pot dur la informàtica a les més recòndites i pobres regions de la Terra, pesa tot just 700 grams i la seva carcassa està fabricada amb un bioplástico natural. A més, aposta pel programari lliure, ja que incorpora un sistema GNU/Linux amb més de 5.000 programes gratuïts. La gamma inclou quatre models, dels quals, el iUnika Solar, que incrementa el seu preu en uns 30 euros(160 euros), permet donar suport la càrrega de l'ordinador amb una font energètica renovable com la solar fotovoltaica, augmentant d'aquesta forma l'autonomia de l'equip més enllà de les quatre hores. Els creadors d'aquest ?ultraportátil? ecoeficiente, Ángel Blázquez i Pablo Machón, defensen ?la democratització de la informàtica portàtil a través de preus accessibles a qualsevol butxaca i el desenvolupament de productes amb consciència social i mediambiental?. Com explica Blázquez, director de iUnika, ?el respecte al medi ambient es garanteix mitjançant l'ocupació d'energies renovables i materials biodegradables. La càrrega de l'ordinador es dóna suport amb plaques solars, que perllonguen la durada de la bateria i permeten un funcionament autònom, i la carcassa està fabricada amb bioplástico, un material que no augmenta el nivell de CO2 en l'atmosfera?. En aquesta mateixa línia d'informàtica verda, el gegant nipón Toshiba ha anunciat que aquest mateix any eliminarà en la fabricació dels seus productes 15 substàncies considerades perilloses per la seva toxicitat o per la seva persistència en el medi ambient, entre elles, el PVC i els retardantes de flama brominados, més coneguts com BFR. Toshiba s'ha compromès a eliminar ambdós components químics de les carcasses externes i del modelat de plàstic. En el primer cas, ?per a reduir l'amenaça que presenten les dioxinas que es generen com producte secundari en la fabricació de PVC?, encara que el policloruro de vinil és, a més, un potent contaminant estrogénico i un element tòxic per al cervell. Quant als BFR, són productes químics que s'utilitzen habitualment en plaques de circuits impresos, en components com els connectors o les cobertes de plàstic i en cables, sempre amb la finalitat de reduir la combustibilidad de l'aparell. No obstant això, els BFR són considerats tòxics per al cervell, per exemple, a l'incinerar les seves deixalles, i per aquest motiu està sent cada vegada més restringit el seu ús.
Font: www.larevistaintegral.com

 
Comparteix:
  • Meneame
  • Tafanera
http://www.17-s.info/sites/default/files/comic_def_cat.jpg
 
Comparteix:
  • Meneame
  • Tafanera
programa horta.pdf
 
Comparteix:
  • Meneame
  • Tafanera

 (Segueix)


 
Comparteix:
  • Meneame
  • Tafanera
 (Segueix)
 
Comparteix:
  • Meneame
  • Tafanera
 (Segueix)
 
Comparteix:
  • Meneame
  • Tafanera
 (Segueix)
 
Comparteix:
  • Meneame
  • Tafanera
 (Segueix)
 
Comparteix:
  • Meneame
  • Tafanera
 (Segueix)
 
Comparteix:
  • Meneame
  • Tafanera
 (Segueix)
 
Comparteix:
  • Meneame
  • Tafanera
 (Segueix)
 
Comparteix:
  • Meneame
  • Tafanera