Després de la nostra darrera parrafada hem estat en 2 tours més, a saber:
MONITOS GUAAAPOS
Després de pillar un avionet fins a Pankalan Bun, a Kalimantan (el que aquí coneixem com Borneo), ens trobem amb l'Aidi, el nostre guía, que ens va portar a Kumai a embarcar-nos en el que seria la nostra casa els propers 3 dies, un klotok, un vaixellet de segons ells 15m (jo crec que no arribava als 10) amb els que vam remontar el Sekonyer fins al camp Leakey, on haviem de trobar-nos amb l'animal més semblant a l'home, el Rajo... orangutan.
La cosa no va començar bé, perque només embarcar va fotre un aiguat de cal Déu que ens va fer preocupar una mica, pero res tú, al cap d'uns minuts aclarava i ja estavem dinant com senyors a coberta, sembla mentida que es pugui menjar tan bé en un lloc tant petit.
La resta estupendu, navegar pel riu i veure el canvi de color de l'aigua en agafar un afluent, sopar a la llum de les espelmes ancorats al riu, dormir al ras sentint els sorolls de la jungla, els ocells, els prosbicius (monos nassuts) saltant o travessant el riu nedant, i per suposat els orangutans, uns bitxos per flipar molt...
VOLCANS BONICOS
Pero ja ens coneixeu, és extrany que tot ens anés tant bé, i després d'això hem tingut una mena de travessa del desert bastant lamentable, que comença amb un ensurt amb l'avió de tornada quan estava a punt d'aterrar, un hotel infame a Surabaya on, ni hi vam menjar per por d'agafar alguna cosa dolenta, i un infern de transports públics, venedors de tota mena i timadors que ens assaltaven com si fossim milionaris fins a poder arribar a Cemoro Lawang (un petit poblet de muntanya, tot i que ells pensen que estan al Tíbet). Allà hem anat a veure el volcà Bromo, primer en una vista panoràmica de matinada, en processó de jeeps i després a peu per a pujar fins al capdemunt del cràter actiu, que impressionava molt. Una excursió molt maca si deixem de banda la gentada i la cendra, que vam quedar més negres que la nit.
Al dia següent, tour contractat per a un altre volcà, el Ijen. I de nou, problemes amb el transport, en aquest cas, se'ns va pendre foc a la furgo, sota el meu cul més concretament...
Vam sortir per potes, i reclamar tots una altra furgo (el conductor despres de toquetejar algo deia que el problema estava resolt) amb el que ens vam retrassar 2 hores, i després d'una tortura de viatge vam arribar ja de nit a l'hotel, on a sobre se'ls havia acabat la cervesa, traumàtic!
El Ijen espectacular, vam baixar fins al crater on hi ha un llac d'aigua turquesa i on quasi ens ofeguem amb els vapors del sofre. Després mes cotxe, ferry, i més cotxe, per arribar a Legian. A buscar hotel, canvi, dutxar-se, sopar i dormir, que ara anem a l'aeroport per marxar cap a Komodo a veure els dragons.
És tot molt maco, pero també queda tot molt lluny i es passa molt de temps en transport, estem desitjant ja tenir algun dia per a poder aixecar-nos més tard i fer una mica de relax. Calculem que en uns 3 dies podrem :-)
