INTERFÍCIE I PALIMPSEST
16 Febrer, 2009 23:29
Publicat per amanye,
mirades
Aquests dies, al Centre d’Art Cal Massó de Reus, s’ha pogut veure una mostra de Marcel:lí Antúnez. Com diuen Roberta Bosco i Stefano Caldana, l’artista del segle XXI és com una interfície per a un públic 2.0. Em sembla que tenen raó, realment l’espectador pot ser protagonista, però al mateix temps som al segle del palimpsest. Aquesta paraula es vincula originàriament amb els usos dobles i triples que es feien dels pergamins medievals. Les tres erres: reduir, reciclar i reutilitzar semblen un invent del segle XXI i, en canvi, són plenament medievals. Obra sobre obra, i de vegades era més interessant la de sota! El mural, per dir-ho d’alguna manera, que ens presenta l’artista, és ple de palimpsestos, però alhora té una nitidesa d’obra acabada i on res és deixat a l’atzar. La frivolitat no existeix, la ironia i el sentit hi són presents, encara que la mirada la pot frivolitzar. I no oblidem que la mirada també modifica l’obra d’art.La mostra s’emmarca dins de la Xarxa Transversal, una iniciativa que vincula diversos centres culturals de ciutats que comparteixen objectius i reflexions i que han apostat per la protometahipermembrana del Marcel·lí Antúnez. Si hi aneu, sobretot, no us perdeu el catàleg!
PERE CATALÀ ROCA (1923-2009)
12 Febrer, 2009 09:55
Publicat per amanye,
res pública
D’una nissaga vallenca tota ella lligada des de l’origen a la fotografia, va unir l’estima a aquesta art visual a l’estima pel món de la cultura tradicional catalana. El Pere Català va anar bastint una obra molt potent al voltant del món casteller (Món casteller-Dalmau edicions) i del patrimoni històric i arquitectònic. Un talent al servei del país. La seva trajectòria li va valdre diversos reconeixements institucionals (Premi Ciutat de Barcelona de fotografia, Creu de Sant Jordi, premi d’acció cívica de la Fundació Jaume I), i ell va premiar a Catalunya amb la seva dedicació apassionada, però sense fer escarafalls. El premi però més important que va obtenir és l’estima de la gent, dels qui el van conèixer i dels qui vam seguir la seva trajectòria.
Amb aquest escrit d’urgència només vull dir, gràcies, Pere Català Roca, viuràs sempre a través de la teva obra i de la teva vida.