17.04.09
Publicat a
Tarragona
| 10:15
La casa del Dr. Ximenis, canonge de la catedral, va significar un repte per l'arquitecte Jujol ja que havia de construir un edifici tot justa llindant la muralla romana i al davant de la Via de l'Imperi, reformat al principi del segle XX. Jujol estructuraria l'habitatge a partir d'un vell paller, situat a la planta baixa, i un primer pis, que tenia l'entrada al carrer de Salines (paral·lel a la Via de l'Imperi, al darrera de la muralla).
La casa té planta baixa, dos pisos i una torre per accedir a la terrassa superior. Té totes les baranes, excepte l'horitzonal del terrat, de ferro nuat. Jujol va instal·lar uns seients als angles de les balconades, com si fossin els festejadors antics, que eren uns pedrissos que se solien col·locar al costat de les finestres, però a l'inetrior de les cases, d'on es podia guaitar assegut. Aquestes baranes van fer-las al taller Almenara - situat al carrer del Vidre, a la Part Alta - que sempre fou un fidel traductor de les idees de l'arquitecte Jujol.
Els arquitects Cinto Hom Santolaya i Armand Fernández Part, l'any 1989, van restaurar la façana, que van recuperar sobretot els esplèndids esgrafiats que omplen tota la façana i que va dibuixar Jujol. A destacar la inscripció "Ave Maria", a la llinda de la porta d'entrada, fet que confirma la devoció mariana de l'arquitecte. Les sigles que coronen la barana del terrat de la casa, "JHS" (Jesús), foren tretes durant la Guerra Civil i recol·locades durant la darrera restauració.
Enllaç permanent
08.04.09
Publicat a
Tarragona
| 14:11
L'antic escorxador és un edifici públic que va significar per a la ciutat, a incis del segle XX, que fos socialment i econòmicament més moderna i operativa. Es troba situat a la Part Alta, a recer de l'antiga muralla romana. Va ser obre de l´arquitecte Josep M. Pujol de Barberà.
Disposa d'una tanca de ferro forjat - feta per Baldomer Baró, un conegut serraller de la ciutat -que permet l'accés als murs del vell escorxador, aixecats en forma d'U, elaborats bàsicament amb obra de maçoneria i totxo. A l'edifici es pot veure com el totxo embelleix i separa les finestres de remats triangulars del primer pis o crea unes finestres cegues al pis superior.
En alçada, l'edifici té una planta baixa i dos pisos: la planta baixa és la menys decorada ja que sols combina la maçoneria només amb uns pilars de maó adossats a la paret, que sobresurten molt poc del mur i que es mantenen en les altres dues alçades. Al segon pis uns altres grups de finestres cegues, agrupades de tres en tres, preparen la barbacana, l'horitzontal de la qual només és trencada per unes peces verticals que marquen la fi dels pilars iniciats a la planta baixa.
Les façanes laterals es componen d'uns enormes finestrals escalonats que accentuen la verticalitat d'aquest pany de mur i acabats amb un coronament esgraonat al centre del qual hi havia, abans de ser el recorta, la cara d'un porc i d'un bou. Avui hi ha l'escut de la ciutat. Al costat d'aquests cossos laterals hi havia uns pavellons que es dedicaren a laboratori i a habitatges dels treballadors i la plaça pública annexa a l'edifici havia estat l'espai dedicat als corrals dels animals.
El constructor fou el senyor Mas, que, durant la inauguració de l'escorxador, el dia de Santa Tecla de 1901, va obsequiar les autoritats assistents a l'acte amb pastes, licors, dolços i cigars havans. El primer animal sacrificat, el matí del 21 de setembre de 1901, es va lliurar a diverses entitats benèfiques de la ciutat
Entre els anys 1977 i 1978 s'hi van fer reformes. Des del 1986 i fins el 1990 albergà la seu del Taller Escola d'Arqueologia (TED'A). Més endavant s'instal·la el Centre d'Arqueologia Urbana.
El projecte de recuperació per ser el Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili fou encarregat a l'arquitecte Xavier Romaní Bové i es dugué a terme entre al 1992 i el 1993.
Enllaç permanent
