20.06.09
Mausoleu del Rei Jaume I
La història d'aquest mausoleu és la suma de molts esdeveniments, adversitats i despropòsits que van frenar-ne el seu procés de construcció.
L'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, un dels
grans noms del modernisme català, va usar la simbologia d'una nau per
allotjar les despulles del rei Jaume I. No va ser una nau qualsevol, va
dissenyar una nau summament bella i luxosa, de pórfir i guarnida amb
mosaics. La tomba està guiada per dues escultures: a popa, un àngel i a proa,
una figura femenina. Elles són las que transporten el rei des de la vida
terrenal a una d'espiritual. Per damunt del ferètre hi ha un dosseret suportat
per quatre columnes cilíndriques a cada costat rematades per pinacles; la seva
base és fràgil, reposen damunt de les onades per les quals avança la nau reial.
Domènech i Montaner deix constància, des de la base on descansa la tomba fins a l'interior del dosseret, i gràcies al treball escultòric i a l'ús dels mosaics, de quins eren els símbols que caracteritzaren al rei Jaume I: les seves corones i els seus escuts, que parlaven de les seves conquestes i dels seus reialmes.
Malgrat que la Comissió
de Monuments de Tarragona va encomanar el mausoleu l'any 1906 a l'arquitecte
Domènech i Montaner, que va morir el 1923 i els eu fill pere Domènech es féu
càrrec de l'obra que en un inici es va instal·lar en el creuer de la Catedral,
davant l'altar dels Sant Crist. El 1952 Franco decretà que les restes reials
tornessin a Poblet, fet que va passar el 3 de juny de 1952.
El mausoleu va estat depositat als magatzems de la
Catedral i després - fins al 1984 - a l'escorxador (actual Rectorat). Es va
restaurar per Eustaqui Vallés i Helena Calaf. Definitivament va ser l'any 1992
que l'escultor Bruno Gallart i l'arquitecte Lluís Bañeras farien descansar
aquesta obra modernista al seu lloc actual, pati dretà de l'Ajuntament.
