El bloc del Joan Ruiz

La iniciativa estarà vigent fins el proper 16 d'agost

Segons ha explicat aquest dimarts el diputat socialista per Tarragona, Joan Ruiz, "les previsions de la Comissió de Treball és que cada mes uns 600 tarragonins es beneficiïn de la nova ajuda de 350 euros per als aturats que s'han quedat sense cap mena de cobertura i que segueixin un pla de formació". L'ajuda forma part del pla de xoc per fomentar l'ocupació subscrit pel Govern central amb els agents socials. El cost econòmic aproximat per poder pagar aquesta prestació és d'uns 400 milions d'euros.

La prestació de 350 euros estarà vinculada a accions formatives i substitueix l'anterior ajuda de 426 euros que percebien els aturats que s'havien quedat sense cap mena de cobertura. La nova mesura tindrà una vigència de sis mesos i estarà operativa fins al 16 d'agost d'enguany. "La finalitat d'aquesta iniciativa és que el treballador que s'ha quedat a l'atur tingui el dret a que els serveis públics d'ocupació puguin fer un itinerari específic i individualitzat de la seva formació laboral per afavorir que trobi una nova ocupació", ha explicat Ruiz.

"Amb aquesta iniciativa combinem els estímuls a la formació professional dels joves i dels aturats de llarga duració amb els estímuls a la contractació. Així mateix, aquest pla de xoc incorpora un paquet de mesures per reactivar l'ocupació, per exemple, el Govern reduirà les quotes empresarials a la Seguretat Social a les empreses que creïn nous llocs de treball per als joves menors de 30 anys", ha remarcat el diputat tarragoní.

publicat a

.

Els grups parlamentaris organitzen jornades sobre un determina tema i per això aprofiten els dilluns perquè és un dia en el que no hi ha plens ni comissions.

La d’avui ha estat una jornada de les clàssiques. Ha estat per informar, comentar, aprofundir sobre la reforma dels Pactes de Toledo. Un parell de xerrades per part d’especialistes del Ministeri de Treball, una taula rodona, preguntes per part dels participants i alguna documentació.

Entre els assistents els habituals, diputats, senadors i alts càrrecs de l’administració. Com acaben amb la tarda ja avançada, no val la pena tornar a Tarragona perquè dimarts cal agafar el tren a les 6:30 de l matí pe tornar a Madrid. Així que la setmana fora de casa s’allarga

Tot i la limitació d’anar a 110 hem tornat de la Conferència Nacional a temps de participar a la calçotada dels “barri de les mosques” que ara anomenen Buenos Aires.

La feien al mig del carrer. Els veïns havien tret taules i cadires i allí estaven menjant calçots al mig de l’asfalt. Buenos Aires està al costat de Bonavista i son un quants carrers que també porten per nom números, tothom es coneix i d’una taula a l’altra corrien els postres, les coques i pastissos fets a casa. Crec que es diu així, perquè sempre fa un airet molt agradable. Està alt i allà, al fons, es  veu el mar. Per arribar no hi ha cap vorera ni cap carrer asfaltat que arribi des de Bonavista. Ara amb el nou Pla d’Ordenació Urbana (POUM) sembla que això deixarà e ser així.

He acabat a la taula d’un vell amic, que de vegades trobo pel carrer, treballa a la neteja, a la FOCSA i que com es feia abans s’ha entestat en ensenyar-me casa seva. Gent senzilla, bona gent que viuen en un racó de la ciutat, que la major part de la resta de tarragonins i tarragonines desconeixem   

I a la tarda cap a Sant Salvador a veure i escoltar al Centre Cívic un llarg repertori de cançons i balls andalusos.

Ha durat 3 hores ¿vols dir que a la seva terra d’origen, hi ha tants grups i fan tantes actuacions i organitzen tants actes, pel dia de Andalucia?   Tinc dubtes

Quan aquesta tarda, a la Convenció Nacional de Política Municipal, m’han preguntat on estaria a les 6 de la tarda he dit que a la Ponència 4.

Qui m’ho ha preguntat m’ha mirat estranyat perquè només hi havia 3 ponències i llavors li he explicat. “Estare´a la cafeteria, he quedat amb uns companys per parlar de la situació del seu poble” Als congressos, a les convencions, a les conferències nacionals la cafeteria és un dels llocs concorreguts i on potser no es discuteixen ponències, però política, el que es diu política es fa molta.

El Tinglado 1 del Port de Tarragona se’ns ha quedat petit. Hi havia persones representatives de les totes les entitats de la ciutat, esportives, veïnals, culturals, dels sindicats, de al universitat, i un llarg etc però sobre tot hi havia gent d’aquella que anomenem “normal” que havia vingut a escoltar al Pep Fèlix, a l’Alcalde. I aquest no ha defraudat, al llarg de 59 minuts ha anat desgranant tot el que farà els propers 4 anys per continuar lluitant per la igualtat i per combatre l’atur.

El permís de paternitat va beneficiar 770 reusencs durant el 2010

El permís de paternitat va beneficiar 770 pares reusencs            Enrique Canovaca 

Un total de 770 pares reusencs van percebre el permís de paternitat durant el 2010, segons ha explicat aquest dijous el diputat socialista per Tarragona i membre de la Comissió de Treball al Congrés, Joan Ruiz. En el conjunt de les comarques tarragoninges el pagament d'aquests permisos va suposar per la Seguretat Social una despesa de 4.639.845 euros.

Per Joan Ruiz, el permís de partenitat s'ha demostrat "com una eina eficaç" a l'hora de corresponsabilitzar els pares en la tasca de tenir cura dels fills. A més "s'ha corregit un dèficit que ens vam trobar heretat del Govern del PP, que només oferia un permís de paternitat de tres dies laborals".

Per últim, el diputat socialista ha defensat la política de drets i prestacions socials realitzada per Zapatero, qui "ha destinat un 40% de recursos econòmics més que els governs anteriors". En el conjunt d'Estat, l'any passat, es van beneficiar del permís de paternitat més de 275.000 persones

publicat a

.

El PSC destaca com un fet positiu la participació dels 565 estrangers a les eleccions municipals al Vendrell, Cunit i Calafell

Segons ha donat a conèixer avui el diputat socialista  tarragoní Joan Ruiz, al Vendrell, Cunit i Calafell un total de 565 ciutadans estrangers empadronats tindran dret a vot a les eleccions municipals del proper 22 de maig. Segons Ruiz,  es tracta de 253 persones al Vendrell, 217 a Calafell i 95 a Cunit.

“D’aquests, 525 són procedents de països de la Unió europea i els 40 restants d’algun dels 35 estats que han establert un conveni de reciprocitat amb Espanya pel qual els respectius ciutadans nacionals residents al país d’acollida poden votar als seus processos electorals,” ha informat. Ruiz ha subratllat que “els socialistes creiem que el dret a vot és un dels millors instruments per a la integració dels immigrants i per lluitar contra el racisme. Davant del missatge de la dreta que apel·la a la por al diferent, nosaltres apostem per la integració com la única opció capaç de garantir la necessària cohesió social”.

Segons el diputat socialista, la integració dels estrangers “no serà plena si no contempla també la participació política.” Ruiz ha destacat que “participant s’aconsegueix la necessària cohesió social i es pot lluitar contra el racisme, la xenofòbia i respondre d’aquesta manera a aquells que intenten guanyar les eleccions atiant la por al diferent”

publicat a

.

Després de baixar de Santa Coloma encara he arribat a l’acte de presentació d’un llibre de l’Antoni, el del Diari de Tarragona. Bona part de la presentació, el que ha dit l’editor, les paraules del mateix Antoni o les de  l’alcalde han tingut un denominador comú les anècdotes simpàtiques, de la vida de l’autor, que ens han fet somriure i de vegades riure als presents. Ara bé el que mes m’ha cridat l’atenció són unes paraules que encara em ronden pel cap. Les ha dites el presentador de llibre que ha vingut a dir que un periodista no pot ser objectiu que el que cal es que no sigui sectari i que la seva subjectivitat sigui honesta  No ho ha dit exactament amb aquestes paraules però ha dit exactament això.

No és que estigui en desacord amb tot això, la veritat és que a mí em costa molt creure amb l’objectivitat, no només d’un periodista, de tothom, però m’ha sobtat que  ho digues qui presentava un llibre autobiogràfic d’un periodista. Habitualment el que sento dir de sempre i a tot arreu és que un periodista ha de ser objectiu. Com diria el "doble" de tardà a "Polónia"  Algú ho havia de dir    

Entre el partit de basquet de l’ADT i l’arròs allí al pati del centre de Benestar Social del Riuclar, he tingut temps d'anar al barri del Pilar on uns amics búlgars, m'han donat una classe de “costums” del seu país (si, si, al barri del Pilar)

Resulta que avui es el dia del “perdona’m” a Bugaria. Pel que m’han explicat es tracta d'una festa en la que demanen perdó a familiars, coneguts i amics per tot el que, al llarg de l’any, els hagin fet de dolent. Ho fan en acabar un dinar familiar on bàsicament es menja formatge blanc i en el que també mengen una mena de torró (de fet m’ha semblat que és més aviat un sopar).  Cada un dels comensals es dirigeix a cada un de la resta dels reunits i li diu que en l'últim any potser alguna vegada no s’han portat bé amb ell i acaben demanant-li perdó.

La resposta, sempre la mateixa, és alguna cosa així com “estàs perdonat per Deu i per mi".

Els he preguntat si era una festa religiosa i m’han dit que potser si, però que després de 40 anys de dictadura comunista-atea s’havia conservat i que ho celebrava molta gent que no era creient. M’ha semblat una mica estrany però després he pensat que jo tampoc ho soc i celebro sempre la Nochebuena.

Total que ben pensat, Bulgària cau lluny, però tant diferents no som.