El bloc del Joan Ruiz

Tot i la limitació d’anar a 110 hem tornat de la Conferència Nacional a temps de participar a la calçotada dels “barri de les mosques” que ara anomenen Buenos Aires.

La feien al mig del carrer. Els veïns havien tret taules i cadires i allí estaven menjant calçots al mig de l’asfalt. Buenos Aires està al costat de Bonavista i son un quants carrers que també porten per nom números, tothom es coneix i d’una taula a l’altra corrien els postres, les coques i pastissos fets a casa. Crec que es diu així, perquè sempre fa un airet molt agradable. Està alt i allà, al fons, es  veu el mar. Per arribar no hi ha cap vorera ni cap carrer asfaltat que arribi des de Bonavista. Ara amb el nou Pla d’Ordenació Urbana (POUM) sembla que això deixarà e ser així.

He acabat a la taula d’un vell amic, que de vegades trobo pel carrer, treballa a la neteja, a la FOCSA i que com es feia abans s’ha entestat en ensenyar-me casa seva. Gent senzilla, bona gent que viuen en un racó de la ciutat, que la major part de la resta de tarragonins i tarragonines desconeixem   

I a la tarda cap a Sant Salvador a veure i escoltar al Centre Cívic un llarg repertori de cançons i balls andalusos.

Ha durat 3 hores ¿vols dir que a la seva terra d’origen, hi ha tants grups i fan tantes actuacions i organitzen tants actes, pel dia de Andalucia?   Tinc dubtes