El bloc del Joan Ruiz

Avui hem tingut reunió de la Comissió de Foment, a petició de la mateixa Ministra Magdalena Alvarez, per informar de tot el referent al desgraciat accident del passat dia 20, en el que van morir 154 passatges d’un avió de la companyia Spanair.
 
Fora d’algun que altre retret, la veritat és que el to general ha estat força constructiu i sobre tot la major part dels discursos dels portaveus de les comissions han anat dirigits a preguntar, a la ministra detalls sobre l’accident i reflexiona o propostes de legislar per millorar la seguretat als aeroports espanyols o  oferir-se per col.laborar en desenvolupar llei i directrius europees sobre tràfic aeri. La ministra, com sempre que la he escoltada, m'ha deixat la sensaci´que porta papers perquè els ha de portar però que s'ho sap tot.
 
Algun diputat “veterano” m’ha dit que no recordava una sessió d’una comissió amb aquest to. La portaveu del Partti Popular Saez de Santamaria ha tingut una intervenció que podriem descriure com a “assossegada
 
Hem començat, a les 4 en punt de la tarda, amb un minut de silenci i hem acabat cap a les 8 i mitja, inclos s’han respectat els temps que tenien per xerrar els portaveus, 10 minuts en el primer torn i tres en el segon.

AFEGIT
Abans de sortir en direcció a l’estació d’Atocha, he passat pel despatx a recollir la cartera amb l’ordinador i un opuscle sobre comportament electoral i he deixat, al costat del telèfon el regal que em van fer aquesta festa major a l’Argentera., queda be, queda elegant.   

Hi ha tres o quatre coses que apareixen a bona part dels programes de festa dels pobles petits a les festes majors de l’estiu, la Sardinada, el Cremat, les Havaneres, les Cucanyes pels nens, el ball de tarda, el ball de nit, entre d’altres.
 
Tenen algunes característiques comunes, es tracta de coses que cada any són pràcticament iguals i que la major part tenen com a fons, la fresqueta de la nit, després d’un dia llarg i calorós, xerrar amb amics i coneguts de temes la major part de les vegades poc transcendents i sentir-se part d’un grup que es retroba cada any per passar un dies de “relax” i per recordar que forma part d’una comunitat.
I et trobes, com en el cas de Botarell, any darrera any a l'amic Xavi Llauradó, i a la seva dona, que et fa pensar que per damunt de les ideologies, estan les persones.

El despertador, les corredisses per arribar a hora a la feina, o a escola, l’autobús, el tren, el cotxe, els semàfors, la roba de la feina, els horaris, les reunions, els problemes, el finançament de les comunitats autònomes, l’aprovació dels pressupostos pel proper 2009,  queden lluny i alleugerits, mentre discuteixes si aquelles sardines són massa grosses per fer-les així, o escoltes aquella havanera que parla de Cuba, o mires com els nens i les nenes corren entre les taules. 
 

Xavier Sabaté i Montse Roca donant un cop de ma a la Sardinada de Botarell (13 d'agost)

Un altra sardinada, aquesta, el 16

i el 21 aprenent a fer un " Cremat"

Aquest matí ens hem trobat alguns membre de la Comissió Executiva de la Federació pes distribuir-nos la feina.

En principi el Congrés de la Federació serà a l'octubre però cal que amb un mes d'antelació totes les agrupacions rebin la convocatòria i un seguit de documents

- la Convocatòria, amb un horari, i amb el nombre de delegats que d'acord amb els nombre d’afiliats li corresponen a cada agrupació local
- un document que anomenem Ponència-Marc que ha de dir que volem fer al Camp de Tarragona al propers 4 anys
- el reglament de federació, o com ens organitzem, per si algú vol fer canvis
- l'informe de gestió, on ha de figurar la feina feta, de la manera mes mesurable possible, al llarg de l'actual mandat.
 
Ara repassant el que varem dir fa 4 anys que havíem de fer, veig que hi ha coses que no hem fet, però moltes que si, i que, en general la tasca feta ha estat força positiva, però no som els membres de la Comissió Executiva els que hem de valorar això sinó els delegats. I ho faran amb el seu vot individual, representant les agrupacions socialistes del Camp de Tarragona. 

El nuevo alcalde de Torredembarra (Tarragonès), Daniel Masagué (CiU) ya ha formado su nuevo equipo de gobierno, tras la dimisión del socialista Manuel Jiménez ante la imposibilidad de gobernar con cuatro concejales una corporación de 17. Masagué ha delegado en los partidos independientes las carteras con más peso. Así, Maria Dolors Toda, la portavoz de Agrupació Democràtica de Torrenca (ADT), asesora de una gran inmobiliaria, gestionará Urbanismo y José García, del mismo grupo, llevará Servicios Generales. Santiago Ardèvol, portavoz del Grup d'Independents de Torredembarra, asumirá Hacienda y Laura Pradeda será la responsable de Obras Públicas. Pradeda fue expulsada del PSC, que la quiere declarar tránsfuga.

RECELO EN LA OPOSICIÓN
El reparto de las cuotas de poder en uno de los municipios con mayor actividad urbanística de la costa tarraconense, ha irritado a la oposición, formada por el PSC, ERC y Alternativa Baix Gaià (ABG). Las figuras más controvertidas son las de Toda y Pradeda, ambas abogadas. Toda trabaja como asesora jurídica de Eurocasa Dorada, "un grupo inmobiliario que tiene intereses dentro y fuera de Catalunya" --según explicó ayer la propia edil-- y ella misma posee terrenos en el municipio "que no están bajo ningún proyecto urbanístico, y otros que ya están construidos". Eurocasa Dorada y el partido ADT tienen su sede en el mismo edificio, en la plaza de la Vila, número 5.
Toda argumentó que gestionará Urbanismo por la "amplia experiencia" profesional. "No tengo intereses personales", aseveró. Pero la concejala socialista Susana Navarro considera "evidente" la incompatibilidad. "Información es poder y yo misma he visto a Toda, cuando estaba en la oposición, ausentarse de los plenos al tratar cuestiones urbanísticas". La portavoz de ADT aseguró que lo hizo "por ética, no por imperativo legal". Navarro, sin embargo, agregó: "Es el mismo caso que Pradeda, que siempre nos pidió Obras Públicas y nunca se lo dimos por desconfianza. Es complicado garantizar la honorabilidad cuando hay interferencias de intereses privados con los públicos"

DECLARACIÓN DE BIENES
El secretario municipal de organización del PSC, Joan Ruiz, dio un paso más y aconsejó al nuevo alcalde que pida a Pradeda una declaración de bienes. "Él sabe por qué fue expulsada del partido. Este Gobierno empieza bajo sospecha", señaló. Por su parte, el portavoz de ERC, Gerard Siuró, dijo estar "sorprendido" de que el alcalde haya accedido a las peticiones de Toda. "Es demasiado conocida por sus negocios", dijo. Y el portavoz de ABG, Lluís Suñé, prometió dar "un margen de 100 días de gracia". Todos lamentaron la "mala imagen política" de la localidad.

ANOTACIONS AL SOPAR DE CAN CORBELLA

 El Sopar de Can Corbella s’ha convertit en un “clàssic” de l’Estiu (mes de 25 anys segur). Es una trobada de companyes i companys de les agrupacions del Baix Penedès, i també acudim càrrecs públics i membres de l’Executiva de Federació i responsables del Partit que estiuegen per la comarca    

Aquest any a banda d’altres coses, he après que no em serà fàcil continuar seient amb gent de les agrupacions, com fins ara. Estava ja assegut amb un grup de Calafell, quan em van cridar a l'ordre i vaig haver de sopar a la taula presidencial, mai millor dit, perquè estava el President Montilla.

En acabar de sopar vaig anar ràpidament a veure als companys de Calafell i els hi vaig prometre que penjaria aquesta foto al meu Bloc perquè es volien veure en ell. Així que allà va.   

Tot i que la noticia de la nit, com no pot ser altra per un Secretari d’Organització va ser el Plec de noves Afiliacions que em va entregar Miquel. A partir de setembre, el PSC tindrà una nova Agrupació a la comarca. 

Per cert i per a que quedi clar que en un tema tant importnat també em mullo: "molt millor les potes de porc que la sípia amb patates", més encara enguany amb l’afegit de les prunes.
 

Quan els francs van establir una frontera entre el Llobregat i el Gaià per creant la Marca Hispànica, van construir un seguit de castells per defensar-la. Alguns d’ells estan a les nostres comarques,
 
Un d’ells és el de Selmella, al terme municipal del Pont d’Armentera i que el Consell Comarcal voldria recuperar. El conjunt està format pel mateix castell i per les restes d’un poble deshabitat i enrunat, al seu peu, que va portar el mateix nom en el que destaca l’església, dedicada a Sant Llorenç (cosa qeu fa pensar en la probabilitat de ser un lloc de culte molt antic)

Aquest matí acompanyat del Jordi, el cap de premsa del Consell Comarcal l’he estat visitant. Hem hagut de deixar el cotxe amb un mas reconvertit en restaurant al peu de la muntanya on està el castell, per continuar amb un cotxe 4x4 desballestat, amb portes que costava obrir, vidres trencats, etc etc etc. 
 
Allà dalt la vista és “impressionant”, domina tot el Camp de Tarragona i tot i que avui no era un dia clar, clar, es coneixia la petroquímica, els blocs de Sant Pere i Sant Pau. Segur que quan el castell estava sencer, amb torres d’observació, podien distingir qualsevol moviment d’un grup nombrós, a tot el Camp.
 
L’estructura que es conserva es suficient, amb una bona dosi d’imaginació per fer-se idea de com era. Mònica i Ramon, els arqueòlegs que porten la direcció de l’excavació ens han fet una descripció de les excavacions i del que saben i suposen. Mentre uns quants jovenets, “cepillo en mano” i amb d’altres eines netejaven una part de l’enrunat.
 
Tinc més que comprovat que la gent que es dedica a la restauració i a l’excavació és vocacional, i que parla de la seva “feina” amb entusiasme
 
Després hem baixat a veure l’església, una part de la teulada de la qual ha caigut. Es de transició entre el romànic i el gòtic, petita i que al XVIII com a bona part de la resta d’esglésies de Catalunya va ser reformada, aprofitant una llarga bonança econòmica.
 
Ara una mica abans d’escriure això he entrat a unes quantes pàgines, que parlen del Castell roquer de Selmella les he impreses i mentre les llegia m’he preguntat com podia se que no hagués sentit parlar d’ell.

• http://seneca.uab.es/arqueologia/web_cast/cast_recerca/cast_recerca_sal.htm
• http://www.xtec.es/~canguera/selmella.htm
• (només un parell de clics damunt, amb el ratolí, i et pots trobar a Seumella)

M’he creuat al mas on havia deixat el cotxe amb la TV3 que pujava a prendre unes quantes imatges i he baixat el més ràpid que he pogut en direcció a Tarragona amb temps suficient per arribar al a roda de premsa per parlar del que ha passat a  Torredembarra i m’he trobat la carretera de Valls plena de camions, quan arribava al local del PSC a Tarragona, sortien els periodistes.
 
Els companys de Torredembarra que havien assistit a la Roda de Premsa estaven animats.