El bloc del Joan Ruiz

Vilanova d'Escornalbou és un poble "viu" nomes passejant pels seus carrers es nota, aquí i allà estan refent façanes, hi ha cases noves, i sobre tot es nota perquè hi ha nens que van amb bicicleta pels carrers. Gent que xerra a les cantonades, o a la Plaça. Una botiga aquí i un altra allà.

Tenen una Plaça gran amb un plàtans enormes, un espai encantador on fan les cantades d'havaneres o qualsevol altra mena d'actuació o espectacle. Esta molt be, potser amb una mica de pedra, vermella i gris barrejada, de la del terreny, quedaria encara millor.

El grup d’Havaneres cantaven be i el cremat, una mica fortet, potser no estava del tot “cremat” (soc abstemi i parlo dels comentaris dels altres).

En definitiva una estona força agradable amb comentaris sobre els pobles de l’interior i de la costa, dels últims incidents a la nuclear, les mancances dels ajuntaments petits, l’arribada dels immigrants, les inversions de la Generalitat i de l’Estat, el que suposa l’AVE, i naturalment referències al nou sistema de finançament de les comunitats autònomes.

Pere Solanellas, alcalde de Riudecols, Ernest Aymamí, president del Consell Esportiu Comarcal del Baix Camp, Josep Viñas, alcalde d'Alforja,  Josep Muntané, alcalde de Pratdip, Sergi Ciurana, alcalde de Vilanova, Jo, Andreu Carrasco, alcalde de l'Albiol, (i Fran Morancho on es devia posar en aquells moment, potser va anar a buscar els cremats ???)

   

En aquest ambient com amb d’altres apareix la preocupació per saber com acabarà tot , la confiança amb el President Montilla, (cada vegada mes) i la necessitat d’arribar a un acord que faci possible que la Generalitat atengui les seves competències

Aquest matí he rebut un escrit del Miquel Iceta parlant del tema i l’he reenviat al Fran i al Sergi que potser van ser els dos amb qui mes vaig parlar de tot això. Al final diu “ Nuestro único objetivo es lograr un sistema de financiación justo. Somos conscientes de que algunos piden que tensemos la cuerda con el único objetivo de que se rompa, pero no serán quienes aceptaron el anterior modelo quienes hoy puedan darnos lecciones de firmeza. Como tampoco aceptaremos que se nos pida por una responsabilidad mal entendida que abandonemos la defensa del Estatuto y de lo que consideramos justo.”

Estic convençut que ens em sortirem, no perquè tenim raó (concepte que sempre és discutible), sinó perquè les ciutadanes i ciutadans de Catalunya i de la resta d’Espanya, sobre tot els que son “clients” de la Sanitat, Pública, de l’Ensenyament Públic, dels Serveis Socials, dels ferrocarrils per anar a treballar cada dia, entre d’altres moltes coses, ho necessiten i ens ho demanen.