El bloc del Joan Ruiz

Hi ha tres o quatre coses que apareixen a bona part dels programes de festa dels pobles petits a les festes majors de l’estiu, la Sardinada, el Cremat, les Havaneres, les Cucanyes pels nens, el ball de tarda, el ball de nit, entre d’altres.
 
Tenen algunes característiques comunes, es tracta de coses que cada any són pràcticament iguals i que la major part tenen com a fons, la fresqueta de la nit, després d’un dia llarg i calorós, xerrar amb amics i coneguts de temes la major part de les vegades poc transcendents i sentir-se part d’un grup que es retroba cada any per passar un dies de “relax” i per recordar que forma part d’una comunitat.
I et trobes, com en el cas de Botarell, any darrera any a l'amic Xavi Llauradó, i a la seva dona, que et fa pensar que per damunt de les ideologies, estan les persones.

El despertador, les corredisses per arribar a hora a la feina, o a escola, l’autobús, el tren, el cotxe, els semàfors, la roba de la feina, els horaris, les reunions, els problemes, el finançament de les comunitats autònomes, l’aprovació dels pressupostos pel proper 2009,  queden lluny i alleugerits, mentre discuteixes si aquelles sardines són massa grosses per fer-les així, o escoltes aquella havanera que parla de Cuba, o mires com els nens i les nenes corren entre les taules.