Dissabte, Octubre 31, 2009

La Via Làctia i Andròmeda

Bona nit Bloc,

Diuen que està previst que d’aquí a 3.ooo milions d’anys i hagi una col•lisió entre Andròmeda i la Via Làctia... es molt de temps... però he estat pensant que jo hi serè, que tu hi seràs, que tots hi serem, d’alguna manera o altra... estem tots aquí dins de la foto, per cert, oi que es un lloc preciós?

Publicat per jaka ( General ) :: Comentaris (2) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)


Dijous, Octubre 22, 2009

El mateix mar

El silenci

Tu també. I tothom. Tot Bat-Iam s’omplirà de gent nova i també ells al seu torn, de nit tots sols, de vegades se sorprendran d’entendre que fa la lluna amb el mar i quina és la intenció del silenci. De resposta no en tindran. Tot això més o menys penja d’un fil. La intenció del silenci és silenci.

Hola Bloc,

Aquest es un paràgraf-capítol d’un dels llibres mes extraordinaris que he llegit, crec que serà una lectura d’aquelles d’anar rellegint i de que cada vegada i descobriré una nova sensació, un nou moment màgic, una nova recreació de paraules elegants, netes, pausades, pensades... De fet quan he arribat al final... sense ni adonarem he tornat a començar per la primera pàgina.
Amos Oz , ha fet una novel•la poètica difícil de superar.

Ahir vaig anar a la sessió de comentaris del Club de Lectors, i avui ha vingut a la Biblio el traductor del llibre Manel Forcano una persona extraordinària que ha fet una dissertació sobre semítica i ha explicat un munt de coses de les seves vivències a Israel, Egipte, Síria, dels poetes d’aquests països... ell també poeta , mentre anava parlant he recordat que una vegada l’havia sentit llegir la seva poesia aquí, concretament al mític “Poetes” (ara desaparegut) amb el grup que es van començar anomenar “Els imparables” , avui rellegia la seva poesia...

Recordar exacte un rosa besat de llavis
és provar d'encendre un foc
amb llumins que ja han cremat.
Però queden a la memòria
el mar resplandent des del camí
i l'ombra d'aquell arbre ufanós
on amb tot el cos a la veu vas dir-me
vine.
Lluïa al sol el metall nu de les bicicletes a terra
l'una damunt de l'altra.

de Com un persa (València, ed. Tàndem, 2001)

El Manel Forcano i la bibliotecària Cristina Barber durant la xerrada.

Publicat per jaka ( General ) :: Comentaris (6) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)


Dilluns, Octubre 19, 2009

Aléxandros

Bona tarda Bloc,

Organitzant i traïen pols (com sempre) dels llibres que tinc per aquí em va cridar l’atenció aquest de Valerio Massimo Manfredi, una biografia d’Alexandre el jove rei macedoni que va concebre la conquesta del mon sencer, val a dir que la història tot i que es coneguda m’ha enganxat, l’escriptor i estudiós del mon antic Valerio ho explica magistralment i m’ha fet viure ho al menys imaginar com podia ser tot allò... cruel, refinat, sanguinari...

La imatge que t’ensenyo es una escultura que li va fer a Alexandre el famós Lisip, diuen que la gent el trobaven molt guapo .... home, que vols que et digui... ara, això si, indiferent no et deix.

En l’obra mestra de l’escultor Lisip, espessos rínxols li encerclen el rostre de delicades faccions: com es pot restar indiferent davant la bellesa d’Alexandre ?

I com es pot restar indiferent davant la majestuositat d’un imperi destruït, des del Danubi a l'Índic, avui dia difícilment imaginable, llavors difícil de creure?

Publicat per jaka ( General ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)


Dimecres, Octubre 14, 2009

Amb ulls americans

Amb ulls americans
Carme Riera

Quina mena de gent som? Com ens veuen els de fora? A partir de l’experiència del periodista americà George Mac Gregor, Carme Riera construeix un relat fresc, actual i divertit sobre la societat catalana. Fa pocs anys George va topar per atzar amb un seguici de l’alcalde de Barcelona que s’havia desplaçat a Nova York per promoure les virtuts i meravelles de la capital catalana. Gràcies les habilitats del periodista, la delegació catalana va aconseguir salvar una situació delicada, cosa que li va valdre la promesa d’una beca per fer una estada a Catalunya. La seva mirada perplexa marcarà un relat que va de la ironia crítica a un final més obscur i sòrdid de trama policíaca i rerafons de corrupció.

Això es el que diu a la contraportada del llibre, jo només afegeixo, divertit, per passar l’estona.

Publicat per jaka ( General ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)


Divendres, Octubre 09, 2009

Com una pedra

Dolors Borau en un moment de la xerrada a la Biblioteca, acompanyada per el Bibliotecari Esteve Masalles.

Bona nit Bloc,

Avui ens ha visitat al Club de lectors de la Biblioteca, l’escriptora Dolors Borau que el passat any 2008 va guanyar el Pin i Soler de novel•la dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona amb el llibre “Com una pedra”, d’entrada et diré que la Dolors es una persona encantadora i que m’agrada’t com ha explicat la construcció de la seva novel•la i tots els detalls de les situacions, formes i característiques dels personatges. També ha explicat coses personals d’ella i això crec que la fet molt propera... jo també de petita el meu llibre de contes van ser els d’Andersen , traducció de Carles Riba.

A banda hi ha les opinions sobre el llibre, que a la reunió de comentaris del Club n’hi va haver per tots els gustos, jo particularment el trobo molt ben escrit i que la història que explica es molt creïble, encara que de vegades no estic massa d’acord amb algunes reaccions dels personatges, però pensant-ho be el mon està ple de gent diferent i son naturals altres comportaments que pugin xocar. També l’entorn en que es mou la història m’ha fet venir alguns records del Clinic de Barcelona dels soterranis, passadissos de cristall, espais laberintics...

Aquesta es la cançó que l’Anna escolta una i altre vegada.

Publicat per jaka ( General ) :: Comentaris (3) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)


Dissabte, Octubre 03, 2009

Lu Xun

Bona nit Bloc,

En Lu Xun amb aquest “Diari d’un boig i altres relats”, m’ha transportat a una Xina antiga, mooooooolt antiga, així com una cosa bastant naïf, simple, plana, amb una mica d’encant però poc divertit des del punt de vista de passar-ho be, allò que en diríem distret... si ho mires des d’un altre perspectiva, els anys en que va ser escrit, la cultura del País d’on procedeix ect. llavors ja hi he vist altres mèrits encara que no m'interessen massa. En fi un llibre mes a la meva vida... no se perquè em ve al cap allò de “un cuento xino”. Je, je

Fins aviat,

Publicat per jaka ( General ) :: Comentaris (4) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)