Tarragona un demati de vent

Hola Bloc,

Avui repassant fotografies que he fet aquest estiu, m’adono que he “descobert” coses de llocs on hi havia passat tres-centes mil vegades o mes i que no havia vist, com es ara aquesta placa de marbre que hi ha en una plaçeta al costat de la Catedral on hi ha esculpit aquest poema de Josep Carner dedicat a la meva Ciutat.

També avui he pensat amb el Hector Oliva que en el seu llibre de la Barcelona Americana explica que les “troballes” las havia fet empenyent el cotxet del seu fill, i constato que jo algunes les he fet mentre empenyia el cotxet del Alexis... m’ha fet gràcia i es que això de portar un carret dona per molt.

“ I encara en una glòria de sol i cel i vent
la Catedral s’eleva dins la claror esplendent
amb una apoteosi vibrant de polsegueres”

Josep Carner-