Avui aquest poema

Cinc

Retorno a les comes,
Llanço els daus, em decideixo,
transgredeixo l’atzar;
i ja sé que això no és possible.
Em descontroles,
ho he d’acceptar i no puc negar-ho.
Sóc en un bar, sola,
amb el futur per davant – quin tòpic, oi?-
i sé que tot depèn de tu,
d’aquesta esfera que s’escriu amb el cinc,
o amb el set, és igual,
i que encaixa en el pany
per entrar dins la vida.
La conversa inconnexa
Que ara sento prop meu
Em recorda a tu. Absorbir,
pas enrere, qualitat de vida,
contraris que lluiten
per entrar en el control,
en un rectangle estrepitós i mediocre.
I em ve la recta, erecta
i aïllada, i entenc que, si vull,
el vol pot ser pretensiós,
que el cinc, de vegades, pot ser conjurat.

Rosa Comes

3: atzar

Fotografia Xavier Argente

No tinc cap aparell per a la reproducció del so enregistrat en els discs fonogràfics

Bona tarda bloc,

Com parlar de llibres que no hem llegit

Blocs

Bona nit Bloc,

A veure, crec que tu no ho saps però potser ja es hora que t’ho digui que tens un Bloc bessó a un altre servidor sou quasi be iguals l'únic que canvia es el format i els colors... i es que us estimo als dos per igual i no puc deixar-ne cap... el vols veure?

Una lectora nada común

Bona nit Bloc,

Si els seus celebèrrims gossos haguessin contestat a la seva crida, la reina no hauria descobert el vehicle de la biblioteca mòbil del Ajuntament, aparcat just a les portes de les cuines de palau... i no hagués descobert el plaer de la lectura, ni s’hagués donat compte de tot el que s’havia perdut fins aleshores...

Alan Bennett, ens regala una història molt amable, diria que elegant i divertida, m’ho he passat molt be llegint-lo, no sembla ficció, - potser no ho es?- m’ha encanta’t el desenllaç i com ho fa:

-Oh, No ho havia dit? – va dir la reina- Be, doncs perquè creuen que els he reunit a tots ?

Avui trenca el silenci...

Cleopatra

Sus cortesanas la bañan en leche de burra y miel.
Después de ungirla en zumos de jazmines, lirios y madreselvas, depositan su cuerpo desnudo en almohadones de seda rellenos de plumas.
Sobre sus párpados cerrados, hay finas rodajas de áloe. En la cara y cuello, emplastes hechos de bilis de buey, huevos de avestruz y cera de abejas.
Cuando despierta de la siesta, ya hay luna en el cielo.
Las cortesanas impregnan de rosas sus manos y perfuman sus pies con elixires de almendras y flores de azahar. Sus axilas exalan fragancias de limon y canela, y los dátiles del desierto dan aroma a su cabellera, brillante de aceite de nuez.
Y llega el turno del maquillaje. Polvo de escarabajos colorea sus mejillas y sus labios. Polvo de anitmonio dibuja sus cejas. El lapislázuli y la malaquita pintan un antifaz de sombras azules y sombras verdes en torno de sus ojos.
En su palacio de Alejandria, Cleopatra entra en su última noche."

Eduardo Galeano
Espejos “Una història casi universal”

Aquest es un fragment del llibre que estem llegint al Club de Lectors actualment, no havia llegit mai res d’aquest autor i m’agrada força... aquest petit paràgraf que dedica a la Cleopatra, si es pensa be, crec que desprès de tot el ritual que li apliquen a la Faraona, devia semblar un cromo i la olor mes que bona, amb tantes barreges devia tombar... en fi, no se potser quan la va arribar a mossegar la serp ella ja estava morta de tantes galindaines i ves a saber... que li devia passar a la serp desprès de la mossegada ?