Dimarts, Febrer 10, 2009
Una lectora nada común
Bona nit Bloc,
Si els seus celebèrrims gossos haguessin contestat a la seva crida, la reina no hauria descobert el vehicle de la biblioteca mòbil del Ajuntament, aparcat just a les portes de les cuines de palau... i no hagués descobert el plaer de la lectura, ni s’hagués donat compte de tot el que s’havia perdut fins aleshores...
Alan Bennett, ens regala una història molt amable, diria que elegant i divertida, m’ho he passat molt be llegint-lo, no sembla ficció, - potser no ho es?- m’ha encanta’t el desenllaç i com ho fa:
-Oh, No ho havia dit? – va dir la reina- Be, doncs perquè creuen que els he reunit a tots ?
Hola Cristina ¡!!
Moltes gràcies per la informació, a veure si tinc ocasió i hi puc anar. Per el que he llegit aquest Alan Bennett te molt èxit
:D
Sobre l'autor
Hola Jaka, el llibre és agradable i crec que força curiós. Per si t'interessa està de gira una obra de teatre d'aquest autor. Es tracta de l'obra Els nois d'història. Al teatre Fortuny de Reus la representen el proper 8 d'abril. Bé, suposo que al Metropol també hi serà. Bona nit.
Ei Pere,
com ja he dit a mi m’ha encantat, trobo que es un petit gran llibre, un divertiment difícil de emular.
Gràcies per la teva visita,
:D
Què no els havia dit? Que després de la lectura sol arribar gairebé inevitablement...
M'ha semblat que aquest és un llibre que s'ha deixat una mica de banda pensant i dient, per diverses raons, que és una obra menor, només un devertiment. Pot ser, però a mi em sembla modèlica en alguns aspectes: el ritme, l'exemplificació força aguda i al mateix temps senzilla d'un procés que alguns hem passat i que a molts els arribi amb resultats diversos, l'evolució del personatge (al meteix temps el fet que el personatge sigui la reina potser fa que result una mica inversemblant)...
