Dissabte, Febrer 28, 2009
Avui aquest poema
Cinc
Retorno a les comes,
Llanço els daus, em decideixo,
transgredeixo l’atzar;
i ja sé que això no és possible.
Em descontroles,
ho he d’acceptar i no puc negar-ho.
Sóc en un bar, sola,
amb el futur per davant – quin tòpic, oi?-
i sé que tot depèn de tu,
d’aquesta esfera que s’escriu amb el cinc,
o amb el set, és igual,
i que encaixa en el pany
per entrar dins la vida.
La conversa inconnexa
Que ara sento prop meu
Em recorda a tu. Absorbir,
pas enrere, qualitat de vida,
contraris que lluiten
per entrar en el control,
en un rectangle estrepitós i mediocre.
I em ve la recta, erecta
i aïllada, i entenc que, si vull,
el vol pot ser pretensiós,
que el cinc, de vegades, pot ser conjurat.
Rosa Comes
3: atzar
Fotografia Xavier Argente
Benvolgut Pere, avui ja li he dit... diu que aviat li publicaran un altre llibre, mentre està escrivint el poema mes maco de la seva vida.
Una abraçada,
Alguns trobem a faltar els poemes (o els posts o els apunts) de la Rosa Comes; si la veus, digues-li :-)
