Dissabte, Octubre 13, 2007
Si menges una llimona sense fer ganyotes
Bona nit Bloc,
“
No se si provaré de menjar llimones... per si de cas... encara que les de la foto... que et semblen ?
Seguim escoltant a la Madeleine i seguim “buscant “.
Hola Andreia !!!
Celebro que t’agradi la “Madeleine”, jo no em canso d’escoltar-la.
Una abraçada,
=;)
Ei, Cristina !!!
Ja et deus imaginar com m’hagués agradat estar amb vosaltres al Club per comentar el llibre, be, aviat crec que podré tornar, m’agraden molt sentir altres opinions, em fan veure moltes mes coses d’una lectura.
Fins aviat i gràcies per la teva visita.
=;)
Hola Jaka...
No conocía a Madeleine Peyroux, y lo hago ahora a través de tu blog. Me gustó mucho su voz, he agregado otras canciones suyas a la radio que tengo en el blog, que así puedo escuchar otros temas y ir conociendo poco a poco. El libro que mencionas tampoco lo conozco, pero ya me lo he apuntado!
Gracias por la visita y el comentario; hace muchos días que no atualizo el blog y ya empieza a llenarse de telaraña; pero bueno, pienso corregir eso cuanto antes.
!Abrazo!
Bona nit “en veu baixa”,
Sí que es veritat, de vegades podrien semblar lectures fàcils per passar l’estona, però la seva profunditat i lògica aclapara.
Moltes gràcies per la teva visita, passaré per casa teva.
=;)
Arare, clar que no es greu, per això com que no fas ganyotes ets tan guapa, tant feliç i et passen coses meravelloses.
Petonets,
=;*****)
Benvingut Jesús, Si que el S. P. es un dels millors, i que domina a la perfecció la construcció dels relats uns dels gèneres que jo particularment considero dels mes difícils dins el mon de la literatura. Moltes gràcies per la teva visita. =;)
Ganyotes justificades
Bona nit bloc de la Jaka. Avui hem començat a comentar el comentari de Si menges una llimona sense fer ganyotes. Són vints contes curts, àcids, desencisadors, divertits?...no ho sé... més aviat del gènere aquell del "tiemble después de haber reído". Molt condesats i on no hi sobra res. Ens han agradat força i gairebé tots t'obliguen a fer una ganyota com si acabessim de menjar-nos una llimona ben aspra.
Molt bonica la cançó de la noia de la veu envellutada. L'has posada per a compensar?
Gran llibre del Pàmies! Sembla que de vegades no parle de res, i ens ho està dient tot.
Jaka, no he llegit el llibre, però jo menjo llimones (i pomelos i qualsevol cítric) i no faig ganyotes, és molt greu? ;)
petonets acidulats (existeix, aquesta paraula?)
pames
El llibres és esplèndid com tots els de Sergi Pàmies, un dels millors de casa nostra, i de fora també.
Josep Maria, es tracta de la Madeleine Peyroux, fa mesos que la escolto, es sensacional.
=;)
Madeleine?
qui és aquesta Madeleine?