Fa un cert temps vaig viatjar a Romania i tot voltant per aquelles tenebroses muntanyes on no es veu ni un mal chaletet amb floretes a les finestres i tot son teranyines, rocs, boires i ombres sospitoses vaig conèixer a la família Nosferatus... una mica rarus però hospitalaris i simpàtics, be, dic simpàtics perquè sempre tenen la boca oberta, em sembla que riuen... em van convidar a quedar-me a la seva casa, mes que casa diríem un casalot, bastant humit... molt, molt humit ja que les parets no era que estiguessin pintades de color verd sinó que el verdet ja era natural, es veu que els hi havia fallat la dona de les feines i hi havia una mica de pols (son coses que passen) però be tot son costums i cada terra sa guerra.

El matrimoni Nosferatus tenen dos fills (la parelleta) i avui per sorpresa meva m’han vingut a visitar, continuo trobant-los una mica rarus mes que res per les dents i per allò de la boca oberta que no saps ben be que fan, si riuen, o que... en fi he tingut alegria, son macos, jo diria que guapos !!! oi?