El Ramonet era un nen prim, de cabells rossos i ulls clars, que rondava sempre al voltat de la parada d’olives que els seus Pares tenien al mercat del Fòrum, amb la meva Mare hi anàvem a comprar i mentre els grans xerraven nosaltres jugàvem a qualsevol cosa, el recordo molt be amb pantalons curts hivern i estiu (tal com s’anava en aquells temps) i rient, es vam fer molt amics i quan vaig fer la Primera Comunió el vàrem convidar al esmorzar que llavors es feia, xocolata amb coca i orxata...

Era un dia de molta calor (el 30 d’agost) i malgrat els molts anys que han passat encara veig al Ramonet arribant a casa meva i donant-me un regal... era aquesta petita tassa de floretes que conservo amb especial tendresa... ha passat molt, però molt de temps i m’he canviat unes quantes vegades de casa però la tassa del Ramonet que es com l’anomeno encara continua formant part de la meva vida.