Bloc, molt sovint acostumo a cantar, m'agrada cantar, diuen que abans es cantava mes, que pels celoberts es sentien sopranos, tenors, folklòriques improvisats...Jo trobo que es bo cantar, va be per l'estrès i si fas uns quants crits mes o menys melòdics et quedes molt descansat. Hi ha una cançó que no he deixat de cantar mai, m'ha perseguit des de petita, suposo que la devia sentir per la radio i diu aixi :

Portugal potser no ho sabia però la Constanza va morir de part, o sigui que la "pena que la mató" el mes segur es que no va ser el fet de que el Pedro (el seu marit) estès enamorat de la Inés. Els amors de la Inés i el Pedro si que van ser ben desgraciats... Inés mora degollada per ordre del Pare del Pedro, ( que va ser quan el Pedro es queda "viviendo sin corazón" ) però aquest jura venjar-se i quan accedeix al Tron fa desenterrar a la Inés la asseu al seu costat al Palau Reial i fa que tots els nobles passin a reverenciar el cadàver de la Inés i a besar-li la mà (en aquest punt recordo un gravat que vaig veure on es representava la escena i que em feia posar els pels de punta) no contén encara, captura als seus botxins i els hi fa extreure el cor de viu en viu i diuen que se els va menjar.