LA LLIÇÓ
11 Juliol, 2007 10:30
Publicat per josepro,
General
Pràcticament acabant el primer període de vacances i en una estona que tinc abans de tornar a la platja a reforçar el bronzejat que a he de durar fins la segona tanda vacacional , torno al bloc que he deixat orfe per uns dies per contar-vos breument una anècdota que em va ocórrer precisament el primer dia de descans , estan ja a la casa que tenim a Alcossebre, prop de la mar i òptima per gaudir-ne especialment en aquets mesos calorosos de l’ any.
La casa esta envoltada d’ un gran terrenys i jardí que delimita una plantació de xiprers que “domino” cada any amb podes periòdiques per donar-los-hi la forma de “seto” que acaba d’ agraciar el lloc.
La part interior de la propietat no em sol donar massa feina. El problema el tinc a la part exterior que dona al ample carrer on aparquen cotxes fent-ho tan apegats a la tanca vegetal , que m’ impedeix maniobrar lliurement amb la maquina talladora ,tenint que estar sempre pendent del moment en que marxa algun dels vehicles per poder fer aquell trosset.
Dons be, el primer dia que vaig arribar , al cap d’ una estona que havia arribat i mentre que estava pel jardí fent altres feines , em va cridar un home d’ uns 40 anys ,amb faccions asiàtiques però parlant un estrany castellà que denotava el seu inequívoc origen franc .Em deia que duran el viatge se l’hi havia trencat el vidre de la porta de darrera del seu cotxe i com que era dissabte i fins dilluns no el podia portar al taller per arreglar-ho em demanava si seria possible deixar-lo tancat al meu jardí per evitar possibles robatoris.
Reconec que vaig ser poc amable i fins i tot poc solidari perquè li vaig dir directament que no. Pot ser condicionat per l’ empipament que cada estiu em sol donar les molèsties que els turistes em provoquen ,com l ‘esmentat per fer les feines de manteniment perimetral de la propietat i perquè en mes d’ una ocasió , algun turista poc cívic també m’ ha deixat “tancat” a casa ,barrant-me el pas amb el seu cotxe aparcat davant la porta de sortida del meu garatge....sigui com sigui ,els fets que van passar desprès ,m’ han demostrat que tot i aquestes molèsties, no tot om es igual i també hi ha gent solidaria , cívica i educada ,cosa que , reconec , jo no vaig saber ser.
El pobre francès asiàtic va marxar amb cara de poker i jo vaig seguir amb les meus quefers pel jardí , quant al cap d’ unes hores , ja per la tarda , un altre francès ,aquest d’ aspecte europeu , em va cridar al veure que comença a tallar els xiprers per la part de dintre de la propietat. Em deia que si li molestava el cotxe que tenia aparcat a la part de fora i tocant la meua tanca , el trauria per que pogués fer sense dificultats el treball.
Això no va ser tot ,perquè al mati següent , un altre francès ,amb aspecte molt llatí i amb un to educadissim, hem feia la mateixa proposta : trauria el cotxe perquè pogués fer el treball de manteniment de jardí sense problemes.
Per no fer-ho llarc , òbviament vaig acceptar i agrair els oferiments dels amables gavatxos i per suposat , em va venir ràpidament a la memoria el pobre nipó francofon que vaig enviar a caixes destemplades i al que vaig negar un favor que no m’ haguera costat res de fer.
Vaig aprendre però una cosa , que no tot hom es igual, que hi persones inciviques i maleducades, però també d’ amables i disposades a mostrar que tots ens necessitem a tots i que no sabem en quin moment podem precisar d’ aquest favor o aquest ajut.
Per descarregar la meua mala consciència i per exculpar pot ser el meu “pecat” vaig prometre que o faria públic....com o estic fent.
Pot ser aquest fet particular i insuls , ens pot fer reflexionar a tots i canviar determinades actituds que ajuden a fer d’ aquest mon un lloc mes agradable...en bona part es responsabilitat individual la convivència col·lectiva.Aquesta va sr la lliçó ue vaig aprendre.
Josep Roig Cardona