CARTA OBERTA A UN ALCALDE

Les declaracions de l’alcalde de Vilafranca del Penedès, el nom del qual no m’esforço a recordar, m’ha fet pensar en l’afortunats que som els vallencs. A Valls no tenim el problema de decidir a qui convidem a la nostra festa major. Vilafranca és una gran plaça castellera secular, sens cap dubte. Durant centenars d’anys l’han feta gran les colles de Xiquets de Valls. Durant alguns anys l’han feta gran les colles vendrellenques. I els darrers anys, no em feu dir quants, una de les seves colles. Aquesta tradició secular vilafranquina és encomiable. La fidelitat de l’afecció vilafranquina a l’art de fer castells és i ha estat envejable, gairebé única. Els anys passats havien establert una tradició en quant a les colles que hi acudien, una tradició dominada, no en exclusiva, pels Xiquets de Valls.

El món evoluciona i la festa vilafranquina es debat cada any, sobretot els més recents, entre la tradició i l’adequació al món casteller actual. I això és motiu de discussió al món casteller sobre quines colles han d’anar a la festa major de Vilafranca. Aquest debat sempre m’ha fet gràcia. No l’he entès mai. «Hostes vingueren i de casa ens tragueren» diu la dita popular. Jo ja vaig escriure fa anys, en el meu antic bloc, que aquesta és una decisió que pertoca en exclusiva als vilafranquins. Ells, i només ells, tenen la potestat de convidar a qui més els plagui. Mai no he discutit, ni discutiré, aquesta potestat. Els de fora poden dir missa, si volen.

Dit això, celebro ser vallenc perquè m’estalvio entrar en un debat que ben segur es dóna entre els vilafranquins. Cal ser fidels a la tradició i a les colles que han fet gran el seu Sant Fèlix? Volen decidir cada any les colles que convidaran en funció dels criteris dels administradors o dels que pugui fixar en un futur un patronat dels castells? Per mi que facin el que més creguin convenient. El que decideixin em semblarà bé. No és el meu problema. Ni tan sols entraré en aquest debat. Si jo fos vilafranquí, no m’agradaria que els forasters volguessin entrar i dirigir aquest debat.

Vist des de fora, però, alguns agrairíem que els vilafranquins s’aclarissin sobre aquesta qüestió. Ens ajudarien a tots i ens estalviarien rius de tinta estèril. Per la meva banda tanco el tema.

El que no em puc callar és la meva opinió sobre les opinions que des del mateix Vilafranca s’aboquen públicament sobre la qüestió i que afecten a tercers. Més encara si qui les emet és la primera autoritat de la ciutat. Entenc que la premsa, els afeccionats i a qui li plagui digui i escrigui el que li vingui de gust. Però l’alcalde de la vila s’hauria de mossegar la boca si el que ha de dir amaga predileccions irrespectuoses envers una colla i totes i cadascuna de les persones que la componen. Alguns diuen que tenim la pell molt fina, potser sí, segurament tant com els mateixos que se n’omplen la boca. Si s’ha de fer algun retret a algú, que el facin als seus administradors. Els pobres han de decidir a l’avançada quines colles han de llogar sense saber fidedignament l’estat i el nivell que cada colla tindrà aquell any i el 30 d’agost. Les paraules de l’alcalde manifesten el model que ell creu que hauria de tenir la festa. Respectable, és lliure de tenir la seva opció. Però personalment no li perdono expressions com les que ha manifestat. Diu «hi havia tres colles i una altra». Durant molts anys aquesta expressió l’hauria hagut de dirigir cap als castellers de la seva vila i m’hauria semblat igualment inadmissible. La dimensió referida al nivell casteller exhibit a la festa és dinàmica. Uns anys uns semblen d’una altra dimensió i uns altres ho semblen uns altres. La cola Joves té la seva personalitat que per bé i per mal la fa única. Això no ha de sorprendre ningú avui dia i menys a l’alcalde d’una ciutat tan castellera com Vilafranca. Si a ell o a qui tingui capacitat de contractar li sembla que la colla Joves no ha d’anar al Sant Fèlix, doncs que no la lloguin. Si la lloguen, nosaltres, com totes les altres colles, intentarem fer el bo i millor que tinguem en aquell moment. La dimensió dels Castellers de Vilafranca és la de descarregar el 3 de 10 i el 2 de 8 o la de no aconseguir-ho el passat Sant Fèlix. La dimensió de la Colla Vella és la dels anys en què ha fet exhibicions discretes o la del darrer Sant Fèlix. La dels Minyons de Terrassa és la pejorativa que deia que venien de vacances o la que ha enlluernat en més d’una ocasió la plaça. La meva resposta sembla que és diferent a la que pugui tenir l’alcalde vilafranquí. No sóc ningú per donar consells, menys a tot un alcalde. Però ha de saber que les seves paraules han menyspreat i ofès tota una colla que malda sempre per fer i donar el bo i millor arreu on va i especialment a Vilafranca. Les coses a vegades surten i a vegades no. Si s’ho rumia, crec que per poca capacitat d’empatia que tingui, se n’adonarà que l’ha ben cagat. No sé si li importa o no. Però l’ha cagat.

En el meu entorn em diuen que faci un escrit dur contra aquesta ofensa. Com que no és el meu estil, no el faré. Penso que el que pertoca és que ell faci una autocrítica i, encara que tard, rectifiqui. Jo no demanaré la mateixa duresa envers les altres colles quan no els surten les coses, però sí que li exigeixo el mateix respecte que els dedicaria si fossin uns altres els que per un moment, en una actuació o una temporada, no donen el nivell o la dimensió que ell espera.

 

Quant a JOSEP MARIA

Un que passa per aquí i s'hi queda una estona, sense saber si per gaire temps. M'agrada conversar i escriure, encara que sóc conscient que mai no guanyaré un premi nobel de literatura o un premi pulitzer. Tan sols voldria que l'estona que passis aquí amb mi sigui una estona agradable i que somriguem plegats o t'arrenqui algun noble sentiment.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: CARTA OBERTA A UN ALCALDE

  1. antoni diu:

    Estic d’ acord amb l’autor. Les declaracions de l’alcalde no les trobo afortunades. Simplement i a la vista de la trajectòria de la Joves (no va ser un St Fèlix desafortunat, sinó que porten un any dolent, no ens enganyarem, oi?), el què s’ha de fer és l’any que ve donar pas a la Jove de Tarragona i punt. Sense donar massa més explicacions.