Quan els fills et fan feliç!!

Avui operen la Marta, la millor amiga de la meva filla Xènia. La Marta es va trencar el fèmur el dia de Santa Tecla d’ara fa dos anys, en una caiguda de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, tot intentant un Quatre de Nou  sense folre a Tarragona. Des de llavors la Marta n’ha passat de tots colors. Primer una operació per col·locar-li uns ferros per fermar ben fort l’os. Després una bona temporada amb crosses i finalment una llarga espera tot sabent que hauria de tornar a passar pel quiròfan per treure-li els ferros que ja han fet la seva feina. Ja ha arribat aquest dia. L’esperen unes hores a l’Hospital de Santa Tecla, unes setmanes en les quals les crosses tornaran a ser unes companyes indispensables per a poder desplaçar-se i, quan les deixi, una temporada de recuperació tossuda per recuperar la musculatura de la cama.

Aquest matí, la Xènia i la Marta han marxat juntes cap a Santa Tecla. La Marta volia que la Xènia l’acompanyés i la Xènia volia acompanyar la Marta en uns moments difícils però esperançadors. Si la narració acabés aquí ja seria suficient per estar orgullós d’aquestes dues noies. Però hi ha més coses. La Marta és de la Colla Vella i la Xènia és de la Colla Joves Xiquets de Valls. Això no tindria més importància a no ser que ens mirem aquest fet des del punt de vista dels tòpics dels més grans. Aquest fet, en el món dels grans, entelaria més d’una amistat. Elles, però, saben valorar com ningú el valor de l’amistat per damunt de tota altra consideració. Defensar uns colors no és incompatible amb defensar uns valors superiors capaços de modelar qualsevol tipus de rivalitat.

Avui, dia de Sant Josep, els pares de la Marta poden estar tan satisfets com ho estem nosaltres. Les nostres filles són tot un exemple per nosaltres i per tothom. Avui, la Marta inicia el darrer tram d’un camí que ha durat molt de temps i pot estar segura que no el farà sola.