Des que Sheldon Adelson va anunciar que volia ampliar el seu negoci de joc instal·lant un complexe lúdic al sud d’Europa i concretament a l’Estat Espanyol s’ha escrit molt sobre la qüestió sobre la conveniència o no d’atraure cap al nostre territori o no aquest tipus de negoci. Ràpidament va sorgir una pugna entre Madrid i Catalunya per tal que el senyor Adelson escollís un lloc o un altre. En general, penso que el debat s’ha simplificat molt i s’ha entrat poc a fons sobre si ens convenia o no ser els escollits. Finalment l’escollida va ser Madrid, però Adelson va fer unes exigències tan desorbitades que el projecte se n’ha anat en orris.
En paral·lel, vam conèixer que una altra empresa amb diversos inversors havia decidit instal·lar-se al costat de Port Aventura amb unes característiques similars a la projectada pel nord-americà. El projecte s’ha anomenat BCN World. En aquests moments, els diversos grups parlamentaris i els municipis afectats per la inversió han anat mullant-se al voltant d’aquesta qüestió. Això m’ha obligat a rumiar una mica sobre tot plegat i he arribat a unes quantes conclusions que tot seguit exposaré.
Abans d’exposar-les he de deixar ben clar una premissa. Crec que l’economia del nostre país no s’hauria de basar en aquest tipus d’inversions, sinó que hauríem de basar la nostra economia en aquells tipus de negocis que aportin al país grans inversions industrials que ens posicionin en el món com una potència basada en el coneixement, amb inversions en recerca i desenvolupament capaç de crear llocs de treball basats en una alta qualificació, que esperoni les nostres universitats i centres educatius a excel·lir en la formació de qualitat per a la nostra ciutadania. Penso que aquest tipus d’inversions són molt més convenients per la seva estabilitat, perquè ens projecta al món d’una manera molt més elevada i ens dóna una excel·lència i unes esperances de futur millors. Una economia basada en aquests paràmetres aporta a la societat en general, tant a nivell local com internacional, una solidesa com a país que no ens dóna basar l’economia en la construcció o en el joc. La recepció d’inversions amb una alta càrrega de valor afegit, de caire industrial i que porta associada una projecció més forta en l’àmbit del coneixement és molt més profitosa pel territori que les rep.
Dit això, una societat basada en una economia com la que he descrit, ha de rebutjar altres tipus d’inversions com les que representa BCN World? La resposta genèrica és no. Però un cop he aclarit el punt de partida, cal entrar a fons en el que suposa la proposta de BCN World per al nostre país.
Tota inversió busca obtenir el més ràpidament un retorn en guanys per a qui la fa. En una economia de mercat això és lícit, però si el que volem bastir és una economia social de mercat, la cosa necessita que es tinguin en compte altres factors importants. Què aportarà BCN World al nostre país? Les excepcionalitats que els inversors demanen es veuran compensades per altres aspectes positius per al nostre territori? Això és el que ens caldria tenir clar per poder posicionar-nos a favor o en contra.
Per tant, el primer que cal és que ens fem preguntes per tal d’obtenir respostes. I això és el que m’he anat fent des fa mesos. I cada pregunta no és un tot, sinó només una part del que un cop sumades les respostes em faran decidir per aprovar o no el projecte de BCN World.
En els moments actuals, els partidaris del complexe posen èmfasi en la creació de milers de llocs de treball. No és poc en el context actual. És quelcom positiu. Però no ens hauríem de quedar aquí. Els llocs de treball que es crearan són de baixa qualificació o són altament qualificats? Ajudaran a que els nostres joves vegin la necessitat de seguir estudiant per obtenir una formació adequada al país que volem o serà un incentiu perquè abandonin els seus estudis emmirallats per un guany econòmic immediat? La resposta a aquestes preguntes, en el meu cas, és negativa. Crear llocs de treball és un objectiu lloable, però crear-los a qualsevol preu no. Si el preu a pagar és sacrificar la preparació dels nostres joves i impedir-los optar a futures ofertes de treball més qualificat, no és un model que m’atrau i que penso que no ens convé.
Quins salaris tindran aquests llocs de treball? Seran de baixa remuneració? Si és així, la seva capacitat de compra serà limitada i el benefici que socialment puguin generar serà minso. Les aportacions que faran via impostos seran també minses. Per tant, el factor treball ens pot enlluernar en un primer moment, però mirat en profunditat pot tenir un impacte negatiu pel territori.
L’ocupació del territori també és quelcom que cal valorar en aquest tipus d’instal·lacions. Necessitats d’aigua, impacte ambiental, servituds futures per al propi territori, etc. Cal tenir-ho en compte. Sobre aquest aspecte he de confessar que no tinc les coses clares. No en tinc prou informació.
Les exigències que els inversors fan sobre exempcions fiscals, com les pensen compensar per tal que el país que els acull i la seva ciutadania en puguin treure profit? Tota inversió es fa en un territori concret, i té impactes negatius i positius alhora. Si ens demanen que per a la seva activitat fem excepcionalitats fiscals o legislatives, com retornaran al país aquestes excepcionalitats? En què estan disposats a compensar el territori que acull les instal·lacions que propicien els seus guanys? Reinvertiran part dels seus beneficis en el propi territori, faran convenis amb les nostres universitats? Crearan un fons per lluitar contra la ludopatia? Tot això amb compromisos ferms i escrits que els obliguin? De moment, no en coneixem les respostes. El que sabem és que volen que els rebaixem les càrregues impositives o fins i tot que permetem que s’hi pugui fer alguna cosa més que en altres llocs no es pot fer. Coneixem les exigències, però no els seus compromisos que ens podrien estimular a fer un esforç en aquest sentit.
Com ja he dit al començament. No és el tipus de negoci que jo prefereixo per al nostre país. Jo vull un país altament preparat i qualificat, amb indústries punteres farmacèutiques, químiques, siderometal·lúrgiques, capdavanteres en l’aprofitament d’energies netes i renovables, amb una inversió altíssima en recerca i desenvolupament. Però penso que també podem acollir complexes lúdics, però no a qualsevol preu. El nostre país té grans atractius turístics, naturals, artístics, que hem de potenciar i hem de saber explotar racionalment. Però cal conèixer els detalls. Els costos i els beneficis. I ara per ara, jo encara no els conec en el cas de BCN World i voldria conèixer per poder-me pronunciar. Si no ens n’informen amb detall, pensaré que alguna cosa ens amaguen que no és tan atractiu i que pot hipotecar aquest nostre territori per als anys a venir. Per tant, necessito informació i vull creure que els meus conciutadans també la necessiten. Quan la tinguem, seré capaç de dir, benvinguts o adéu siau, no ens interesseu. Només llavors seré capaç de valorar si hi ha equilibri en el cost-benefici social i territorial de la inversió o no. Només llavors, seré capaç de posar en una balança els pros i els contres i prendre una posició. Si no conec tots aquests detalls, d’entrada, BCN World em presenta més dubtes que entusiasme. M’han de convèncer que a part de convenir-los a ells, ens convé a nosaltres.