Comencem temporada

Encara que la temporada de la Colla Joves Xiquets de Valls va començar ja fa setmanes, aquesta s’ha limitat a escalfar motors en els assajos i en la posada a punt en l’àmbit privat. Aquesta setmana, però, la Joves es presentarà ja en societat en la ja tradicional actuació de Vilanova i la Geltrú, dos dies abans de Sant Jordi. Com l’any passat, crec que la Joves farà la seva presentació pública com cap colla acostuma a fer-ho, és a dir, encarant a la primera els castells de vuit.

Aquest any postconcurs és, com sempre, un any diferent. El concurs de castells de Tarragona dóna a les temporades castelleres tot un altre caràcter. Quan no toca concurs les colles encaren el calendari casteller d’una altra manera. Ni millor, ni pitjor, tot i que estadísticament potser sí que podríem deduir que el concurs marca de forma clara els resultats de les diferents colles.

Pel que he pogut observar en el treball intern fet per la Joves vallenca, m’atreveixo a dir que la veig en bona forma. Malgrat alguna baixa destacada i mentre recupera algun xiquet o xiqueta d’alguna lesió, crec que la pretemporada permet deduir que la colla segueix la línia de la temporada passada. El fet que l’equip directiu tingui un caràcter continuista, amb rols diferents, pot facilitar l’evolució de la colla. Amb el començament de les actuacions, alguns membres de la colla que encara no s’han incorporat als assajos es veuran estimulats a no postergar per més temps la seva assistència.

No serà una temporada fàcil. L’excel·lent temporada de l’any passat situa la colla en una gran exigència. Al mateix temps, però, ha de ser una garantia de nous èxits. La colla ha de demostrar la consolidació dels castells assolits l’any passat, millorar-los i afegir-ne de nous, sense perdre’n cap. Penso que un dels encerts de la Joves en la temporada passada va ser la molt bona planificació de la mateixa. Com l’any passat, la colla ha de fer el seu camí sense emmirallar-se en el que facin els altres. Ella ha de marcar la seva pròpia pauta, sense presses, però en un sostingut progrés.

Veurem canvis en el pom de dalt, canvis de pis, canvis de posició, noves estrenes. Això pot semblar a primer cop d’ull un hàndicap, però obre, al mateix temps, noves possibilitats. En els pisos inferiors veurem la consolidació de nous xiquets que ja es van estrenar l’any passat. Si els xiquets i xiquetes, si tots els diables vermells, encaren aquesta temporada amb la mateixa il·lusió i dedicació que van mostar l’any passat, la sort jugarà un paper ben minso. La sort no pot ser la base de l’èxit, simplement ha de ser el factor que acompanyi la bona feina.

En el món casteller s’està discutint i debatent sobre qui assistirà a la festa major vilafranquina. Ho faran les colles de l’any passat? Retornaran les colles clàssiques? Hi haurà altres canvis? D’entrada, això està en mans dels nous administradors de la festa vilafranquina. Si aquests conviden la Colla Joves Xiquets de Valls a participar-hi, la colla haurà de tenir en compte diversos factors, dels qual en destacaré dos.

L’un, el pes de la història. El que ha suposat per la colla la seva participació a la festa i el que ha representat per la ciutat de Vilafranca la participació de la Joves vallenca i de les seves antecessores.

L’altre, la colla haurà de valorar la seva decisió en funció dels seus interessos actuals. Sobretot els seus interessos castellers. La cita vilafranquina és prou important i, participar-hi o no, influeix en la planificació de la mateixa temporada.

Hi ha altres factors a tenir en compte, però aquí només he volgut destacar aquests dos. La colla, els seus xiquets i xiquetes, tenen motius per estar dolguts pel tracte rebut en la temporada passada. Més pel com es van produir els esdeveniments, que no pas per la mateixa decisió dels antics administradors. Si arriba la invitació, serà una d’aquelles situacions en les quals el cor et diu una cosa i el cap pot dir-te’n una altra. La colla, col·lectivament, farà bé de confiar en els seus responsables a l’hora de prendre la decisió. Ells tenen al cap els objectius que es proposen i saben que aquests objectius s’assoleixen en base a una bona preparació, però també, a una bona planificació. El calendari no és un assumpte menor. Anar o no anar a tal o qual lloc, accelera o alenteix l’evolució de la pròpia colla. Estic segur que la colla sabrà correspondre a la decisió que els seus responsables prenguin. I estic segur que aquesta decisió no es prendrà en base a greuges passats, sinó a la pròpia conveniència. I estic segur que els diables vermells estaran al costat dels seus responsables i de la colla, sigui quina sigui l’opció individual que cadascú prendria.

Recapitulo. Aquesta setmana hi ha l’estrena pública d’enguany. La cita és a Vilanova. Aquesta setmana, també, estrenarem autobús. El bus de la Joves és simplement meravellós, el disseny, les imatges, els colors, el simbolisme. També aquesta setmana es presenta el llibre “Els primers castellers”, un llibre que no tan sols parla dels orígens dels castells, sinó dels nostres orígens. Aquesta, doncs, serà una gran setmana. La Joves puja a l’autobús i arrenca, no és qüestió de quedar-se a terra!

Quant a JOSEP MARIA

Un que passa per aquí i s'hi queda una estona, sense saber si per gaire temps. M'agrada conversar i escriure, encara que sóc conscient que mai no guanyaré un premi nobel de literatura o un premi pulitzer. Tan sols voldria que l'estona que passis aquí amb mi sigui una estona agradable i que somriguem plegats o t'arrenqui algun noble sentiment.
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, General, Personal, Valls i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.