Un concurs memorable!

Una crònica del concurs de Castells de Tarragona celebrat ahir diumenge, dia 7 d’octubre, no pot començar sense una sincera felicitació als guanyadors del concurs. Per tant, començo felicitant els Castellers de Vilafranca pel seu triomf i, sobretot, pels castells amb els que van obtenir la primera posició. Essent la meva crònica una visió del concurs des del punt de mira d’un xiquet de la Colla Joves Xiquets de Valls, ja comprendreu que posi èmfasi, per damunt de tot, en la meva colla. Això, però, no treu que faci un reconeixement a la colla vilafranquina pels castells realitzats, sobretot pels dos darrers, un dos de vuit al qual tenen les mides perfectament preses i un quatre de nou sense folre que se’ls havia resistit fins ara i que ahir van executar completament d’una forma extraordinària. Els vilafranquins van seguir fil per randa el programa que tenien preparat, cosa que en un primer moment, i després d’haver-los caigut el pilar en el primer castell, no sé si estratègicament hagués estat millor fer una petita variació en l’ordre dels seus castells. Però això és una cosa molt subjectiva i opinable, i després de tot, supèrflua.

En segon lloc, vull ressaltar l’alt nivell que en línies generals viu el món casteller. Ho hem pogut constatar al llarg de tota la temporada i ho ha certificat la jornada doble del concurs. Un nivell molt alt tant en la jornada de dissabte, com en la diumenge. En aquest sentit, és de ressaltar, també, que els castells han anat guanyant seguretat en els intents que fan les colles. Poca llenya i fins i tot en la majoria de castells que no s’assoleixen s’asconsegueix desmuntar-los sense fer llenya. Crec que és un detall digne de ser ressaltat.

I anem al més particular. La Colla Joves Xiquets de Valls va estar impecable. Va seguir un programa establert que els va permetre finalitzar la seva actuació en tres rondes. Per tant, un concurs molt ben plantejat estratègicament i que feia palès que aspirar a la segona plaça no era cap quimera. No ha estat fruit de la casualitat. La temporada de la colla és impecable i això s’ha reflectit en el concurs. Quatre caigudes en tota la temporada, de les qual només una el castell no es va carregar, concretament el Nou de Vuit del Firagost. Les altres dues caigudes van ser en el primer Tres i Quatre de Nou de la temporada i la darrera en un incident en un Tres de Vuit a la Torre de l’Espanyol.

Una colla que des de la primera actuació ha fet sempre algun castell de vuit, cosa que si la memòria no em falla, no havíem fet mai, i en moltes castells de nou. Més castells de nou que mai. Tot això fruit d’un treball seriós en els assajos de tota la temporada i havent treballat per aconseguir la consolidació del segon assaig intersetmanal. En això encara ens queda una mica de feina més per fer, però anem pel bon camí. Si ho aconseguim, i aconseguim més implicació, encara, per part de molts dels nostres xiquets, m’atreveixo a augurar una nova època gloriosa per la nostra colla. Tot plegat ens ha dut on estem i ha donat confiança a una canalla que, en bona part, estrenaven temporada, acompanyats de altres criatures més veteranes.  Res doncs ha estat fruit de la sort.

Sense tenir en compte l’actuació d’ahir, em sembla que deixa en bastant mal lloc a algunes persones que des de programacions de festes majors o des de mitjans de comunicació sembla que han mostrat un desconeixement total de la grandesa d’aquesta colla. Fixar-se, com ells han fet en una temporada no gaire reeïxida, com va ser la de l’any passat i no valorar la història i les gestes de la Joves vallenca, em sembla que els han deixat amb el cul enlaire i amb un pobre coneixement de la història de la Joves, en la seva capacitat de reacció i en el potencial, que una temporada dolenta no amaga a un bon coneixedor del fet casteller. Si hi afegim l’actuació de la Joves ahir a Tarragona, crec que encara queden més malament.  

No faré més sang amb això, però que s’ho facin mirar! Ahir la Joves vallenca va ser el que sempre ha estat, una de les colles més competitives del país. Els seus castells els va executar amb seguretat i solvència. Ahir l’orgull vermell era a flor de pell. Esperonats com només ells saben estar en les grans ocasions, van enllestir en tres rondes els castells suficients per assegurar-se la segona posició. I m’atreveixo a augurar que en poc temps estarà en condicions de disputar la supremacia als vilafranquins. Cal millorar algun aspecte, cal tenir el pilar, seguir treballant, i tot arribarà.

I un últim apunt de caire local. Cap ciutat com Valls té dues colles com les dels Xiquets de Valls. Una ciutat relativament petita amb dues colles que són al cim del món casteller i que hi seguiran sent i tornaran a dominar-lo. Temps al temps. Felicitats Colla Joves i no estarà de més que feliciti també la Colla Vella pel segon lloc compartit. Ens espera un gran Santa Úrsula que qui estimi els castells no es pot perdre.

Quant a JOSEP MARIA

Un que passa per aquí i s'hi queda una estona, sense saber si per gaire temps. M'agrada conversar i escriure, encara que sóc conscient que mai no guanyaré un premi nobel de literatura o un premi pulitzer. Tan sols voldria que l'estona que passis aquí amb mi sigui una estona agradable i que somriguem plegats o t'arrenqui algun noble sentiment.
Aquesta entrada ha esta publicada en Catalunya, Valls. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.